home *** CD-ROM | disk | FTP | other *** search
/ Sinera en Disc / 1993_Sinera.iso / docs / butfw / bfwtxt09.txt < prev    next >
Text File  |  1993-02-18  |  69KB  |  1,877 lines
  1.  
  2.  
  3.                                                                            
  4.  
  5.  
  6.  
  7.  
  8.  
  9.           BUTLLETÆ   FRAMEWORK
  10.  
  11.           ──────────────────────────────────────────────────────────────────
  12.                                              ───────────────────────────────
  13.                     
  14.                     
  15.                       2   Consell de redacció
  16.                     
  17.                       3   Editorial
  18.                             · La informàtica i la normalització lingüística
  19.                     
  20.                       5   Informació
  21.                             · L'aparició del Framework IV
  22.                     
  23.                       6   Divulgació
  24.                             · Hàbits en l'ús del processador de textos
  25.                     
  26.                             · Enregistrament d'un document 
  27.                     
  28.                      10   Preguntes i respostes
  29.                             · ¿Com es pot saber si una base de dades 
  30.                               està filtrada o no?
  31.                     
  32.                             · ¿Per què en modificar l'amplada d'un document 
  33.                               des del menú Text no es modifica també al menú
  34.                               d'impressió?
  35.                     
  36.                             · ¿Què cal fer perquè s'imprimeixin les capçaleres  
  37.                               al començament de la pàgina en imprimir 
  38.                               una base de dades?
  39.                     
  40.                     11  Trucs
  41.                             · Recursos avançats de recerca i substitució
  42.                     
  43.                     16  Impressió
  44.                             · Capçaleres i peus de pàgina
  45.                     
  46.                     20  Recursos avançats
  47.                             · Macro per fer còpies de seguretat
  48.                     
  49.                     22  Macros i aplicacions 
  50.                             · Utilitats Framework: la caixa de macros
  51.                     
  52.                
  53.                Generalitat de Catalunya
  54.                Departament d'Ensenyament
  55.                Programa d'Informàtica Educativa
  56.                
  57.                
  58.                
  59.                Número 9
  60.                Desembre 1991
  61.                Reimpressió:  juliol 1992
  62.  
  63.  
  64.  
  65.  
  66.  
  67.  
  68.  
  69.  
  70.           Butlletí Framework 9                                             
  71.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  72.  
  73.  
  74.                
  75.                
  76.                
  77.                
  78.                
  79.                
  80.                
  81.                
  82.                
  83.                
  84.                
  85.                
  86.                
  87.                
  88.                
  89.                
  90.                
  91.                
  92.                
  93.                
  94.                Consell de redacció
  95.                
  96.                      Jordi  Baldrich i Roselló
  97.                      Jaume  Brufau i Galitó
  98.                      Ramir  Bullich Catà de la Torre
  99.                   Santiago  Manrique Catalán
  100.                   Josep Mª  Moragues i Brenuy
  101.                
  102.                
  103.                Correspondència
  104.                
  105.                La correspondència pot ser dirigida a:
  106.                
  107.                Butlletí Framework
  108.                Programa d'Informàtica Educativa
  109.                Via Laietana 64, 1r, 1a
  110.                08003 BARCELONA
  111.                
  112.                També pot ser enviada a través de la xarxa telemàtica XTEC a
  113.                la bústia:
  114.                
  115.                PIEJ+FWBUTL
  116.                
  117.                
  118.                                    ════════════════════
  119.                
  120.                
  121.                Aquest  butlletí  s'ha  realitzat íntegrament  en Framework.
  122.  
  123.  
  124.  
  125.  
  126.  
  127.  
  128.  
  129.  
  130.  
  131.           2 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  132.              Programa d'Informàtica Educativa
  133.  
  134.  
  135.  
  136.  
  137.                                                        Butlletí Framework 9
  138.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  139.                                                                            
  140.  
  141.  
  142.                                        EDITORIAL
  143.  
  144.  
  145.  
  146.  
  147.  
  148.           La informàtica i la normalització lingüística
  149.  
  150.                
  151.                
  152.                El procés  de  normalització lingüística  porta  associat un
  153.           conjunt d'actuacions destinades a afavorir el  desenvolupament de
  154.           la llengua.  N'hi  ha de molt  ampli abast i repercussió,  com la
  155.           creació de mitjans de comunicació en català,  n'hi ha que afecten
  156.           de forma directa menys gent,  com  l'edició  d'enciclopèdies i de
  157.           literatura en  català,  ja siguin obres  originals o traduccions,
  158.           n'hi ha d'adreçades a facilitar el coneixement escrit i parlat de
  159.           la llengua,  i n'hi ha,  també,  d'àmbit molt més restringit  com
  160.           l'etiquetatge de productes o el retolat de  carrers i  de senyals
  161.           en català.
  162.                
  163.                En  el  marc  des del qual  estem parlant,  el  fet de poder
  164.           interaccionar en català amb els ordinadors és una fita  més de la
  165.           nostra normalització lingüística. La qual, si a més comporta l'ús
  166.           dels mitjans informàtics en l'educació, adquireix una importància
  167.           especial.
  168.                
  169.                Per a l'educació catalana és bàsic que el software  sigui en
  170.           català.   És   fonamental  que   els   nens  i   els   joves,  en
  171.           familiaritzar-se  amb les eines de  tractament  de la informació,
  172.           puguin  treballar totalment en  català sense  restriccions de cap
  173.           mena.
  174.                
  175.                Obrint camí en aquest camp,  el PIE es va  proposar des d'un
  176.           principi  aconseguir  que els alumnes poguessin  interaccionar en
  177.           català amb les eines de  tractament  de  la  informació.  Això no
  178.           implica només l'existència  de programes traduïts,  sinó també el
  179.           fet   de  dotar   els   ordinadors  i  les  impressores   amb  la
  180.           possibilitat d'escriure tots els caràcters catalans.
  181.                
  182.                Cal recordar  que les primeres accions (any 1986)  varen ser
  183.           la dotació d'ordinadors amb caràcters catalans (vocals majúscules
  184.           accentuades,  ce trencada, ela geminada) i el programa Prtcat que
  185.           configurava  la  impressora  per  tal  que  aquests  caràcters hi
  186.           poguessin sortir impresos.
  187.                
  188.                Una  altra  de  les  fites  va  ser  la  creació  del primer
  189.           verificador d'ortografia  catalana,  l'Adhoc,  compatible amb els
  190.           processadors de textos d'ús més habitual.
  191.  
  192.  
  193.  
  194.  
  195.  
  196.  
  197.  
  198.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 3 
  199.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  200.                                                                            
  201.  
  202.  
  203.  
  204.           Butlletí Framework 9                                             
  205.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  206.  
  207.  
  208.                
  209.                El més  recent dels passos  ha estat la traducció  al català
  210.           del Framework, un procés lent i encara no finalitzat. Malgrat que
  211.           el pas més gran  ja  s'ha  fet,  queda encara  pendent,  però, la
  212.           incorporació  del mòdul de  separació sil.làbica,  del diccionari
  213.           ortogràfic  i del diccionari  de  sinònims,  temes  en què s'està
  214.           treballant.
  215.                
  216.                El Framework és  el  producte  informàtic  més utilitzat als
  217.           centres docents  de  Catalunya.  Actualment  els  nostres alumnes
  218.           poden emprar  un  processador  de  textos  que  no  només  té les
  219.           opcions, els missatges i l'ajuda en català, sinó que accepta tota
  220.           la  grafia  catalana  i,  a més,  els textos  generats  poden ser
  221.           verificats  ortogràficament.  Aquest és un pas de gegant  vers la
  222.           completa normalitat en l'ús de la llengua catalana.  
  223.  
  224.  
  225.  
  226.  
  227.  
  228.  
  229.  
  230.  
  231.  
  232.  
  233.  
  234.  
  235.  
  236.  
  237.  
  238.  
  239.  
  240.  
  241.  
  242.  
  243.  
  244.  
  245.  
  246.  
  247.  
  248.  
  249.  
  250.  
  251.  
  252.  
  253.  
  254.  
  255.  
  256.  
  257.  
  258.  
  259.  
  260.  
  261.  
  262.  
  263.  
  264.  
  265.           4 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  266.              Programa d'Informàtica Educativa
  267.  
  268.  
  269.  
  270.  
  271.                                                        Butlletí Framework 9
  272.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  273.                                                                            
  274.  
  275.  
  276.                                      INFORMACIÖ
  277.  
  278.                                              
  279.                                              
  280.                                              
  281.  
  282.  
  283.           L'aparició del Framework IV
  284.  
  285.                
  286.                
  287.                Al  mes  de  novembre  va  aparèixer  al  mercat  la  versió
  288.           castellana del Framework IV publicada per Ashton-Tate.
  289.                
  290.                El  producte  manté una  estructura  similar  a  la  del seu
  291.           predecessor,  el Framework  III,  i  existeix  una compatibilitat
  292.           total entre els arxius generats per ambdós versions.  El programa
  293.           concentra  les novetats  en tres àrees específiques  i introdueix
  294.           algunes millores al llarg del producte.
  295.                                              
  296.                Els aspectes més destacables són:
  297.                
  298.                - la utilització d'alguns  tipus de  lletra, incloent-hi els
  299.                  de  pas variable,  i  la  justificació  correcta en ambdós
  300.                  costats,
  301.                
  302.                - l'edició des del Framework d'arxius dBase sense necessitat
  303.                  d'importar-los a la taula de treball,
  304.                
  305.                - la inclusió de dos tipus de gràfics nous i,  sobre tot, la
  306.                  disponibilitat  d'un  nombre  d'opcions  més   elevat  per
  307.                  controlar-ne l'estructura.
  308.                
  309.                A més dels tres aspectes citats hi ha gran nombre de petites
  310.           millores  distribuïdes  per tot   el  programa:   els   tipus  de
  311.           tabuladors,  les marques de control per a peus i  capçaleres, les
  312.           eines  per personalitzar  documents,  la  possibilitat d'incloure
  313.           codis de control dins  d'un text de  forma còmoda,  les macros de
  314.           la llibreria, i les funcions noves de Fred.
  315.                
  316.                Els aspectes que hem descrit es  tractaran amb més  detall a
  317.           les pròximes publicacions del "Butlletí Framework".  
  318.  
  319.  
  320.  
  321.  
  322.  
  323.  
  324.  
  325.  
  326.  
  327.  
  328.  
  329.  
  330.  
  331.  
  332.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 5 
  333.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  334.                                                                            
  335.  
  336.  
  337.  
  338.           Butlletí Framework 9                                             
  339.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  340.  
  341.  
  342.  
  343.                                   DIVULGACIÖ
  344.  
  345.  
  346.  
  347.           Hàbits en l'ús del processador de textos
  348.  
  349.                En les pàgines del "Butlletí Framework"  ja  s'ha tractat en
  350.           alguna  altra ocasió  sobre les diferències que  comporta  el fet
  351.           d'escriure amb un processador de textos respecte a fer-ho a  mà o
  352.           amb una màquina d'escriure. 
  353.                
  354.                En aquell moment s'insistia en la primera necessitat amb què
  355.           es  troba  l'usuari  que  comença  a  prendre   contacte  amb  un
  356.           processador de textos:  la superació dels costums adquirits en la
  357.           màquina d'escriure. 
  358.                
  359.                De fet, els primers hàbits que contrau qualsevol usuari d'un
  360.           processador de  textos  (exusuari d'una màquina d'escriure  o no)
  361.           són els vinculats al  teclat de l'ordinador:  dominar les tecles,
  362.           incloent-hi les Majúscules, Alt i similars, i aprendre a associar
  363.           cada tecla amb la funció que realitza quan és premuda.  Donat que
  364.           sovint  aquesta funció  depèn de  l'ambient amb què  es treballa,
  365.           l'associació tecla-funció no sempre és fàcil. Així, el fet que la
  366.           tecla «─┘ actuï d'indicador de final de paràgraf i no de final de
  367.           línia  ha  provocat  problemes  a  més  d'un  usuari   novell  de
  368.           processadors de textos.
  369.                
  370.                A mesura  que l'usuari  es  va  habituant a escriure  amb un
  371.           processador de textos,  va adquirint unes  tècniques d'escriptura
  372.           que són pròpies del treball amb aquesta eina i que  són generades
  373.           per les facilitats d'edició i de correcció que un  processador de
  374.           textos proporciona.  De  forma molt simplificada:  en primer lloc
  375.           es construeix l'esquelet del  text a base d'escriure  l'esquema i
  376.           les idees clau i,  a continuació,  es van desenvolupant i lligant
  377.           els diversos apartats de l'esquema  fins arribar a  donar al text
  378.           la seva forma definitiva.
  379.                
  380.                Si bé  tots  aquests hàbits  es van adquirint  amb el temps,
  381.           n'existeixen  alguns que,  segons hem pogut observar,  sovint són
  382.           ignorats  per una bona  part d'usuaris del  processador de textos
  383.           del Framework.
  384.                
  385.                Es  tracta  d'hàbits  relacionats  amb  la  utilització dels
  386.           elements que donen el format al text, és a dir: marges, sagnats i
  387.           tabuladors.  L'ús incorrecte d'aquests elements provoca problemes
  388.           greus en el moment d'introduir modificacions a allò  que  ja s'ha
  389.           escrit. Tot seguit indicarem les necessitats que més es presenten
  390.           en donar format  a un  text,  les solucions matusseres que sovint
  391.           s'empren i la forma correcta de tractar el problema.
  392.  
  393.  
  394.  
  395.  
  396.  
  397.  
  398.  
  399.           6 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  400.              Programa d'Informàtica Educativa
  401.  
  402.  
  403.  
  404.  
  405.                                                        Butlletí Framework 9
  406.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  407.                                                                            
  408.  
  409.                
  410.                Per aconseguir  que un  paràgraf  quedi  més  entrat  que un
  411.           altre:   
  412.  
  413.           - Solució matussera: posar espais durs o tabuladors a  l'inici de
  414.                                cada línia.
  415.           - Solució correcta:  emprar l'opció Marge esquerre del menú Text.
  416.  
  417.                Per aconseguir que la primera línia d'un  paràgraf quedi més
  418.           entrada que la resta de línies: 
  419.  
  420.           - Solució matussera: posar espais  o tabuladors  a l'inici  de la
  421.                                primera línia.
  422.           - Solució correcta:  emprar l'opció  Paràgrafs:  Sagnat  del menú
  423.                                Text.
  424.                
  425.                Per aconseguir que la primera línia d'un paràgraf  quedi més
  426.           enfora que la resta de línies: 
  427.  
  428.           - Solució matussera: posar espais durs o tabuladors  a l'inici de
  429.                                cadascuna de les altres línies.
  430.           - Solució correcta:  emprar   les   opcions   Marge   esquerre  i
  431.                                Paràgrafs:  Sagnat  del menú Text, donant un
  432.                                valor negatiu al sagnat.
  433.                
  434.                Per escriure una taula: 
  435.  
  436.           - Solució matussera: separar   amb  espais   durs  les  diferents
  437.                                columnes.
  438.           - Solució correcta:  emprar   tabuladors.   Vegeu   el  "Butlletí
  439.                                Framework" núm 7.
  440.                
  441.                Cal dir que  un  error  de  disseny  del  Framework propicia
  442.           aquesta solució  matussera:  en copiar des d'un full de  càlcul o
  443.           base de dades a una finestra de text,  Framework omple amb espais
  444.           els llocs buits.
  445.                
  446.                Per  separar dues  síl·labes d'una  paraula  al  final d'una
  447.           línia:
  448.  
  449.           - Solució matussera: emprar la tecla del signe menys (-)
  450.           - Solució correcta:  emprar  les  opcions  de  Guionets:  Divisió
  451.                                sil·làbica del menú Edit.
  452.  
  453.                Però aquests errors comesos en  donar format al text  no són
  454.           els  únics.  Recomanem al  lector  que -si no  ho  ha fet encara-
  455.           analitzi a fons les potencialitats  que ofereix el  menú Text pel
  456.           que fa  als estils  de  lletra,  les  alineacions  del  text, els
  457.           marges,  els sagnats,  l'ús de tabuladors i les  possibilitats de
  458.           modificació de la línia de format.   
  459.  
  460.  
  461.  
  462.  
  463.  
  464.  
  465.  
  466.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 7 
  467.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  468.                                                                            
  469.  
  470.  
  471.  
  472.           Butlletí Framework 9                                             
  473.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  474.  
  475.  
  476.           Enregistrament d'un document
  477.  
  478.                
  479.                
  480.                La  forma més  freqüent  d'enregistrar  un  document  des de
  481.           Framework  és  prement Ctrl-«─┘.  Les  primeres  vegades que s'ha
  482.           d'enregistrar  un document   és usual tenir dubtes respecte  a la
  483.           unitat de disc i el directori en què s'enregistra. Aquest article
  484.           analitza la mecànica que Framework segueix  per  realitzar aquest
  485.           procés.  També s'estudia un  mètode alternatiu de  gran utilitat:
  486.           copiar mitjançant F8 a dins d'un directori.
  487.                
  488.  
  489.           Enregistrament mitjançant Ctrl- «─┘
  490.                
  491.                Aquesta és la forma més senzilla  d'enregistrar un document.
  492.           És important,  però, conèixer quins són els criteris de Framework
  493.           per determinar el lloc on s'enregistrarà el document:
  494.                
  495.              - si  el  document  s'acaba  de  crear  s'emmagatzemarà  a  la
  496.                unitat i el directori per defecte en el moment  de realitzar
  497.                l'enregistrament,
  498.              
  499.              - si el document ja  estava creat s'emmagatzemarà  a la unitat
  500.                i el directori d'on ha estat recuperat.
  501.                
  502.                En  la relació d'unitats  deadisc,  la unitat per defecte ve
  503.           assenyalada per  la indicació >  <  en lloc de la usual  < > (per
  504.           exemple,  >A:<).  Si volem modificar la  unitat  per defecte, cal
  505.           situar el   cursor sobre la  unitat  amb què  vulgueu,  i després
  506.           prémer Crtl-«─┘.
  507.                
  508.                 El directori per defecte de la unitat de disc  és el que es
  509.           veu retolat  al  marc  de  la  finestra  en  obrir-lo.  Si  voleu
  510.           treballar en un directori diferent, cal situar el cursor sobre el
  511.           nom del directori nou i prémer Ctrl-«─┘.
  512.                
  513.                  L'enregistrament amb Ctrl-«─┘  equival a l'opció Copiar el
  514.           document al disc del menú Disc.
  515.                
  516.                
  517.  
  518.  
  519.           Enregistrament mitjançant la tecla F8
  520.                
  521.                Un  mètode   alternatiu  per  enregistrar  un   document  és
  522.           copiar-lo dins d'una unitat  i directori mitjançant  la tecla F8.
  523.           La manera de realitzar aquesta operació és:
  524.                
  525.              - situar el cursor sobre el document,
  526.              - prémer la tecla F8,
  527.              - portar el cursor a la zona d'unitats de discs amb  la  tecla
  528.                Bloq Despl/Scroll Lock,
  529.  
  530.  
  531.  
  532.  
  533.           8 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  534.              Programa d'Informàtica Educativa
  535.  
  536.  
  537.  
  538.  
  539.                                                        Butlletí Framework 9
  540.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  541.                                                                            
  542.  
  543.              - situar el cursor sobre la unitat de  disc que  es vulgui amb
  544.                les tecles  i ,
  545.              - prémer + per obrir la unitat de disc,
  546.              - desplaçar-se dins la unitat de disc fins situar-s'hi  a dins
  547.                si el directori no és el desitjat,
  548.              - desplaçar-se dins  la unitat de  disc fins situar-se  a dins
  549.                del directori desitjat,
  550.              - prémer «─┘ per confirmar el destí de la còpia.
  551.              
  552.                 Un cop enregistrat el document en una unitat i un directori
  553.           determinats  mitjançant  la  tecla F8,  les  pròximes vegades que
  554.           s'enregistri mitjançant Ctrl-«─┘ ho farà en aquest destí (1).    
  555.  
  556.  
  557.  
  558.  
  559.  
  560.  
  561.  
  562.  
  563.  
  564.  
  565.  
  566.  
  567.  
  568.  
  569.  
  570.  
  571.  
  572.  
  573.  
  574.  
  575.  
  576.  
  577.  
  578.  
  579.  
  580.  
  581.  
  582.  
  583.  
  584.  
  585.  
  586.  
  587.  
  588.  
  589.  
  590.  
  591.           _______________
  592.  
  593.           (1) Si no voleu que  copiant amb F8  és modifiqui la unitat  i el
  594.               directori  associats al  document  el  procés  anterior ha de
  595.               finalitzar-se amb $ en lloc de fer-ho amb «─┘.
  596.  
  597.  
  598.  
  599.  
  600.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 9 
  601.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  602.                                                                            
  603.  
  604.  
  605.  
  606.           Butlletí Framework 9                                             
  607.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  608.  
  609.  
  610.  
  611.                            PREGUNTES  I  RESPOSTES
  612.  
  613.  
  614.  
  615.           ¿Com es pot saber si una base de dades està filtrada o no?
  616.  
  617.                Al terç dret de  la línia  d'estat (línia situada  a la part
  618.           inferior  de  la  pantalla)  s'hi troba la informació que  ens ho
  619.           indica.  Cal tenir el cursor a l'interior de  la base de  dades i
  620.           observar  els  dos  nombres  que,  separats  per  una  barra (/),
  621.           apareixen en aquell indret.  
  622.                
  623.                El de l'esquerra indica el registre  en el qual  es troba el
  624.           cursor,  i el de  la dreta indica el  nombre de registres  que en
  625.           aquell moment són accessibles.  Si ambdós nombres  són del mateix
  626.           color,  és senyal que la base no està filtrada.  Si són de  color
  627.           diferent o bé el segon apareix sobreil.luminat,  és indicació que
  628.           sobre la base hi està actuant algun filtre.
  629.                
  630.                
  631.                
  632.                
  633.  
  634.  
  635.           ¿Per què en modificar l'amplada d'un document des del menú Text 
  636.  
  637.           no es modifica també al menú d'impressió?
  638.  
  639.                El límit del marge dret d'un document (definit des  del menú
  640.           text)  marcarà l'amplada d'impressió del cos  del document, sense
  641.           tenir en compte l'amplada de  la línia  d'impressió (definida des
  642.           del submenú Variants de format  del menú Imprimir), aquesta només
  643.           afectarà les capçaleres i els peus de pàgina.
  644.                
  645.                
  646.                
  647.                
  648.  
  649.  
  650.           ¿Què cal fer perquè  s'imprimeixin les capçaleres  al  començament 
  651.  
  652.           de la pàgina en imprimir una base de dades?
  653.  
  654.                La resposta és molt  precisa:  el primer camp de la  base de
  655.           dades,  només el primer,  ha d'estar bloquejat. Per aconseguir-ho
  656.           heu d'activar l'opció Bloquejar Columnes/Files  del  menú  Edit i
  657.           situar el cursor a sobre del segon camp de la base o  a sobre del
  658.           marc d'aquesta.
  659.                
  660.                El fet que l'opció Bloquejar Columnes/Files  incideixi en la
  661.           impressió o no de les capçaleres té una explicació molt senzilla:
  662.           en activar aquesta opció  per imprimir es pretén  poder consultar
  663.           aïlladament cada  un  dels  fulls  d'impressió  i  les capçaleres
  664.  
  665.  
  666.  
  667.           10 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  668.              Programa d'Informàtica Educativa
  669.  
  670.  
  671.  
  672.  
  673.                                                        Butlletí Framework 9
  674.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  675.                                                                            
  676.  
  677.           s'inclouran en cada un dels  fulls per facilitar-ne  la consulta;
  678.           quan l'opció no és activada  es pretén compondre un  llistat únic
  679.           amb tots els fulls per consultar-lo globalment,  per la qual cosa
  680.           la capçalera és innecessària en cada full.
  681.                
  682.                El que no  té  una explicació  raonable  és  el  per  què ha
  683.           d'estar bloquejada una columna i només una. La raó, probablement,
  684.           cal buscar-la en  una herència  del Framework II,  que  no  es va
  685.           actualitzar a la  versió actual.  Al Framework II només  es podia
  686.           bloquejar el primer dels camps.
  687.  
  688.  
  689.  
  690.  
  691.  
  692.  
  693.  
  694.  
  695.  
  696.  
  697.  
  698.  
  699.  
  700.  
  701.  
  702.  
  703.  
  704.  
  705.  
  706.  
  707.  
  708.  
  709.  
  710.  
  711.  
  712.  
  713.  
  714.  
  715.  
  716.  
  717.  
  718.  
  719.  
  720.  
  721.  
  722.  
  723.  
  724.  
  725.  
  726.  
  727.  
  728.  
  729.  
  730.  
  731.  
  732.  
  733.  
  734.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 11 
  735.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  736.                                                                            
  737.  
  738.  
  739.  
  740.           Butlletí Framework 9                                             
  741.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  742.  
  743.  
  744.  
  745.                            TRUCS  FRAMEWORK
  746.  
  747.                                              
  748.                                              
  749.  
  750.  
  751.           Recursos avançats de recerca i substitució
  752.  
  753.                El menú  Local  del  Framework III disposa  de  les funcions
  754.           Buscar  i Substituir,  ambdues  funcions  fan la  recerca  amb un
  755.           model  de  coincidència.  En  aquesta  recerca  es  poden  emprar
  756.           jòquers  o patrons  de  recerca  que  l'amabilitzin.  Deixant els
  757.           casos ben coneguts dels jòquers *  i ? n'hi ha d'altres que poden
  758.           tenir la funció de jòquer o patró de recerca.  Aquests patrons de
  759.           recerca van precedits sempre  per   l'antibarra (\),  i  es poden
  760.           combinar simultàniament.
  761.                
  762.                Considerem   el  text   següent   com   a   referència   per
  763.           exemplificar els efectes  dels  diferents  jòquers  i  patrons de
  764.           recerca que es presenten:
  765.                
  766.               "00.30,  La 2  (111  minuts,  blanc  i  negre).  The servant.
  767.                Director: Joseph Losey. Intèrprets:
  768.                Dirk Borgade
  769.                James Fox
  770.                Wendy Craig
  771.                Sarah Miles.
  772.                Gran Bretanya, 1963
  773.                120011B, 19111192SH, GI200301963-1,Z-2111." 
  774.                
  775.           A continuació descriurem alguns tipus de recerca.
  776.                
  777.           Caràcter alfabètic: cal emprar  \A
  778.                
  779.                La  recerca  amb  \A   dóna  el  resultat  següent  al  text
  780.           considerat:
  781.                
  782.                L, a, m, i, n, u, t, s, b, l, a, n, c, i, ...
  783.                     
  784.  
  785.           Caràcter alfanumèric: cal emprar \&
  786.                
  787.                Aquí serà:
  788.                0, 0, 3, 0, L, a, 2, 1, 1, 1, m, i, n, u, t, s, b...
  789.                
  790.                
  791.           Dígit comprès entre 0 i 9: cal emprar \1
  792.                
  793.                Aquí serà: 0, 0, 3, 0, 2, 1, 1, 1...
  794.  
  795.  
  796.           Signes de puntuació: cal emprar  \;
  797.                
  798.  
  799.  
  800.  
  801.           12 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  802.              Programa d'Informàtica Educativa
  803.  
  804.  
  805.  
  806.  
  807.                                                        Butlletí Framework 9
  808.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  809.                                                                            
  810.  
  811.                Fa la  recerca  de  tots  els  signes  de  puntuació.  Si es
  812.           considera el text en qüestió seria ., ,, (, ,, ), ., ....
  813.                
  814.  
  815.           Caràcters *, ?, <, >, \: cal emprar  \*, \?, \<, \>, \\
  816.                
  817.                Fa la recerca dels caràcters específics *, ?, <, > i \.
  818.                
  819.  
  820.           Espai en blanc (qualsevol): cal emprar  \W
  821.  
  822.                Equival  a  qualsevol  tipus  de  caràcter  en  blanc (espai
  823.           provisional, dur o tabulador).
  824.                
  825.  
  826.           Una paraula aïllada: cal emprar <  > delimitant la paraula.
  827.  
  828.                Si cerqueu <i>  només trobareu la i situada entre la paraula
  829.           blanc i la paraula negre.
  830.  
  831.  
  832.           Complementari del jòquer que el segueix (negació): cal emprar  \~
  833.                
  834.                Correspon  a  l'acció   complementària  de  la   del  jòquer
  835.           utilitzat. Així, per exemple:
  836.                    
  837.                \1\~\A Cerca dígit seguit d'un caràcter no alfabètic.
  838.                       Això és 00, 30, 2 , 11, 1 , 19, 63...
  839.                
  840.                El signe ~ és el codi ASCII 126.
  841.  
  842.  
  843.           Conjunt de caràcters concrets: cal emprar  \[..caràcters..]
  844.                
  845.                Busca el conjunt de caràcters que hi ha  entre claudàtors al
  846.           text de treball.  Per exemple, si en un text interessa substituir
  847.           b i v per tres punts cal fer:
  848.                
  849.                       Buscar: \[bv]      Substituir: ...
  850.                
  851.  
  852.           Salt de pàgina fix: cal emprar  \=
  853.                
  854.                Busca el forçat de canvi de pàgina al text de  recerca (salt
  855.           fix). S'utilitza especialment per substituir.
  856.                
  857.                
  858.           Salt de pàgina fix o provisional: cal emprar  \%
  859.                
  860.                Busca tots  els salts de  pàgina,  tan  els que  són forçats
  861.           com  els que apareixen en  paginar  el  text  (salt provisional).
  862.           S'utilitza majoritàriament per buscar  tots  els salts  de pàgina
  863.           d'un document,  per   comprovar  on  són per  si  us  convé  o no
  864.           mantenir-los.
  865.  
  866.  
  867.  
  868.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 13 
  869.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  870.                                                                            
  871.  
  872.  
  873.  
  874.           Butlletí Framework 9                                             
  875.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  876.  
  877.  
  878.                
  879.           Línia nova: cal emprar  \N
  880.                
  881.                Busca els canvis  de  línies.  Un recurs possible podria ser
  882.           substituir un conjunt de línies  per una d'única,  separades cada
  883.           una de les parts integrants per comes. Per exemple:
  884.                
  885.                       Buscar: \N      Substituir: ,_ (coma i espai)
  886.  
  887.                El text:              Dirk Borgade
  888.                                      James Fox
  889.                                      Wendy Craig
  890.                                      Sarah Miles.
  891.                es convertirà en
  892.                
  893.                Dirk Borgade, James Fox, Wendy Craig, Sarah Miles.
  894.                
  895.  
  896.           Principi d'una finestra: cal emprar  \^
  897.           Final  d'una   finestra: cal emprar  \_
  898.                
  899.                Fa la recerca al principi o al final de la  finestra. Un cas
  900.           interessant és fer substitucions d'una quantitat  determinada per
  901.           una  altra  en  un  full  de  càlcul.  Cal  tenir  en  compte que
  902.           l'estructura d'una cel·la   es   pot considerar  com una finestra
  903.           formada pel principi de  la finestra, el contingut de la cel.la i
  904.           el final de la finestra. Si, per exemple, es fa:
  905.                
  906.                       Buscar: \^2500\_   Substituir: 1500
  907.                
  908.           Canviarà  únicament  les  quantitats  2500  per  1500,  i deixarà
  909.           inalterables altres  com  22500  o  225007.  En  aquest  cas, una
  910.           alternativa possible a la  solució d'aquest  supòsit plantejat és
  911.           fer la recerca de la quantitat entre < i >. És a dir,
  912.  
  913.                       Buscar: <2500>    Substituir: 1500
  914.                
  915.                Si en una base de  dades tenim un  camp amb  els NIF (Número
  916.           d'Identificació  Fiscal),  podem trobar  aquells que no  tenen la
  917.           lletra identificativa buscant les cel·les que tenen  un nombre al
  918.           final de la finestra:
  919.                
  920.                       Buscar: \1\_
  921.                
  922.  
  923.           Clau oberta: cal emprar  \{
  924.           Clau tancada: cal emprar  \}
  925.                
  926.                Les  claus   s'utilitzen   per   especificar   el  patró  de
  927.           coincidència en  fer una  recerca.  La  utilitat  més interessant
  928.           d'aquest recurs és fer la substitució d'una  part molt específica
  929.           per una altra que s'especifica entre aquestes claus.
  930.                
  931.  
  932.  
  933.  
  934.  
  935.           14 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  936.              Programa d'Informàtica Educativa
  937.  
  938.  
  939.  
  940.  
  941.                                                        Butlletí Framework 9
  942.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  943.                                                                            
  944.  
  945.                Per exemple,  substituir un caràcter determinat d'un conjunt
  946.           de  caràcters  alfanumèrics  i  alfabètics.  Concretant l'exemple
  947.           seria:  substituir el  punt  de  00.30  per dos punts,  és a dir,
  948.           convertir 00.30  en 00:30.  Per això cal buscar "punt d'entre dos
  949.           dígits"  i substituir-lo per :.  Això es pot aconseguir gràcies a
  950.           la combinació adequada dels jòquers pertinents, és a dir:
  951.                
  952.                       Buscar: \1\{.\}\1   Substituir: :
  953.                
  954.                O  bé,  d'un llistat  de  telèfons  on  els   prefixes estan
  955.           separats  per  /  del  número  telefònic  i  interessa substituir
  956.           aquesta / per un - , això seria:
  957.                
  958.                       Buscar: \1\{/\}\1   Substituir: -  
  959.  
  960.  
  961.  
  962.  
  963.  
  964.  
  965.  
  966.  
  967.  
  968.  
  969.  
  970.  
  971.  
  972.  
  973.  
  974.  
  975.  
  976.  
  977.  
  978.  
  979.  
  980.  
  981.  
  982.  
  983.  
  984.  
  985.  
  986.  
  987.  
  988.  
  989.  
  990.  
  991.  
  992.  
  993.  
  994.  
  995.  
  996.  
  997.  
  998.  
  999.  
  1000.  
  1001.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 15 
  1002.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  1003.                                                                            
  1004.  
  1005.  
  1006.  
  1007.           Butlletí Framework 9                                             
  1008.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1009.  
  1010.  
  1011.  
  1012.                        IMPRESSIÖ  EN  FRAMEWORK
  1013.  
  1014.  
  1015.  
  1016.           Capçaleres i peus de pàgina
  1017.  
  1018.                Quan  s'imprimeixen documents que ocupen  més  d'un  full és
  1019.           útil poder incloure en cada un d'ells algun títol que identifiqui
  1020.           el treball i el número de cada pàgina. Aquesta informació, que es
  1021.           repeteix en tots els fulls del document,  s'anomena  capçalera si
  1022.           s'imprimeix a la part superior del full  o peu,  si s'imprimeix a
  1023.           la part inferior.
  1024.                
  1025.                Les capçaleres i els peus es  regulen des del  menú Variants
  1026.           de Format  del menú Imprimir  i van associats a cada finestra del
  1027.           document.  Aquest tipus d'informació no es reflecteix directament
  1028.           a la pantalla amb la resta del contingut del document; només s'hi
  1029.           afegeix quan es realitza la impressió.
  1030.  
  1031.  
  1032.           Situació de les capçaleres i els peus
  1033.  
  1034.                Tal com hem dit abans,  les  capçaleres  s'imprimeixen  a la
  1035.           part superior de la pàgina i els peus ho fan a la  part inferior.
  1036.           L'amplitud d'aquests  marges  es  regula  per  les  opcions Marge
  1037.           superior i Marge inferior del submenú Variants de Format del menú
  1038.           Imprimir.
  1039.                
  1040.                L'opció  Situació  capçalera   indica   la   línia   en  què
  1041.           s'imprimiran les capçaleres  des de l'extrem superior  del paper.
  1042.           Anàlogament,  l'opció   Situació del peu indica la posició en què
  1043.           s'imprimiran els peus des de l'extrem inferior. 
  1044.                
  1045.                Les capçaleres i els peus  poden anar centrats o  alineats a
  1046.           l'esquerra o a la dreta del text.  Les opcions Centrada, Esquerra
  1047.           i Dreta  permeten situar capçaleres i peus en la  posició que més
  1048.           us  convingui.  És  possible  utilitzar simultàniament  més d'una
  1049.           opció,   sempre  i   quan  la  longitud  dels   textos   no  s'hi
  1050.           interfereixi.
  1051.  
  1052.  
  1053.           Definició del contingut
  1054.  
  1055.                En activar alguna de les opcions (Esquerra, Centrada, Dreta)
  1056.           per incloure una capçalera o un  peu,  s'accedeix a  un editor de
  1057.           línia que permet encabir el text desitjat. Des d'aquesta posició,
  1058.           i activant el menú Text,  és possible  utilitzar diferents estils
  1059.           de lletra. Apareixerà un menú a peu de pantalla amb els estils de
  1060.           lletra disponibles (Negreta, Subratllat...).
  1061.                
  1062.                 Les capçaleres o els peus poden ocupar més d'una línia. Per
  1063.           separar el  contingut de  les línies  cal utilitzar  la  marca de
  1064.           control  <retorn>   (per  exemple:   Ciències  Naturals  <retorn>
  1065.  
  1066.  
  1067.  
  1068.           16 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  1069.              Programa d'Informàtica Educativa
  1070.  
  1071.  
  1072.  
  1073.  
  1074.                                                             ?0 K CyCapçaleres i peus Ky
  1075.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1076.  
  1077.  
  1078.           Zoologia).  Però  aquesta  mecànica  pot  esdevenir  poc  àgil si
  1079.           l'estructura de la capçalera és complexa.  En aquest cas es poden
  1080.           utilitzar fórmules d'impressió tal i com s'explica a l'apartat 8.
  1081.  
  1082.  
  1083.           Numeració de les pàgines
  1084.  
  1085.                No hi ha dubte que l'aplicació més útil de  les capçaleres i
  1086.           els peus és la possibilitat de numerar els fulls.  Per fer-ho cal
  1087.           inserir  la  marca de control  <Pàgina>  a la posició que vulgueu
  1088.           (Esquerra, Centrada, Dreta) de la capçalera o el peu. La marca de
  1089.           control sovint va emmarcada en algun text,  com  als dos exemples
  1090.           següents:
  1091.  
  1092.                                    Pàgina: <Pàgina>
  1093.                                     ---<Pàgina>---
  1094.  
  1095.  
  1096.           Inclusió de la data i l'hora
  1097.  
  1098.                Quan   realitzeu més d'una versió del mateix document us pot
  1099.           ser útil conèixer la data i, de vegades, fins i tot l'hora en què
  1100.           s'ha imprès.  Per fer-ho es poden incloure com a  capçalera o peu
  1101.           les marques de  control <Data>  i <Hora>  o alguna  de  les seves
  1102.           variants.  En el  paper ja  imprès  apareixeran escrits el  dia i
  1103.           l'hora en què es va realitzar la impressió segons el  rellotge de
  1104.           l'ordinador.
  1105.                
  1106.                  Hi  ha  quatre  formats diferents per  imprimir  la data i
  1107.           l'hora,  els quals són regulats per les seves  marques de control
  1108.           pròpies.  Si la  impressió es  realitza  el  27  de juny de 1991,
  1109.           començant  a les 8  hores 32  minuts i 21  segons del vespre, les
  1110.           marques de control existents oferiran els resultats següents:
  1111.                
  1112.           <Data1>     27 Jun 1991             <Hora1>     8:32 PM
  1113.           <Data2>     Jun 1991                <Hora>      20:32
  1114.           <Data3>     27 Jun                  <Hora>      20:32:21.00
  1115.           <Data>      27 de Juny de 1991      <Hora>      20:32:21
  1116.  
  1117.  
  1118.           Distinció entre pàgines parells i pàgines senars
  1119.  
  1120.                Si voleu editar una publicació per les dues cares  convé que
  1121.           les capçaleres  o peus tinguin  una disposició per  a les pàgines
  1122.           parells i una altra per  a  les  pàgines  senars.  Sovint  es pot
  1123.           voler que la numeració de les pàgines estigui  situada a l'extrem
  1124.           del full; això comporta que hi figuri a l'esquerra del full a les
  1125.           pàgines  parells i a  la  dreta,  a  les  pàgines  senars. Aquest
  1126.           document s'ha imprès seguint aquest criteri.
  1127.                
  1128.  
  1129.  
  1130.  
  1131.  
  1132.  
  1133.  
  1134.  
  1135.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 17 
  1136.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  1137.                                                                            
  1138.  
  1139.  
  1140.  
  1141.           Butlletí Framework 9
  1142.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1143.  
  1144.  
  1145.                Per aconseguir aquesta alternança   podeu utilitzar la marca
  1146.           de control <Parell/Senar>. Tot el text que figura a l'esquerra de
  1147.           la marca de control només s'imprimirà a les  pàgines parells. Tot
  1148.           allò que es trobi a la dreta de la marca només s'imprimirà  a les
  1149.           pàgines senars. 
  1150.  
  1151.  
  1152.           Variació de les capçaleres i els peus 
  1153.           al llarg del document
  1154.  
  1155.                En general,  no s'acostuma a  posar capçaleres ni peus  a la
  1156.           portada  o a les pàgines inicials  d'un  document. L'opció Pàgina
  1157.           inicial permet regular aquest aspecte; fixa la pàgina a partir de
  1158.           la qual  s'imprimiran  les capçaleres  i  els  peus.  L'opció per
  1159.           defecte és la pàgina 1.
  1160.                
  1161.                Quan  un  document  està estructurat en forma  d'esquema, és
  1162.           possible fixar capçaleres i peus específics per  a cada finestra.
  1163.           Això permet indicar  en quin apartat o capítol us  trobeu  a cada
  1164.           moment o, fins i tot, ometre les capçaleres o els peus en algunes
  1165.           parts del document. La forma de fer-ho és la següent:
  1166.                
  1167.              - Fixar un format de capçaleres i peus  homogeni per  a tot el
  1168.                document.  Definirem aquest  format des de la  seva finestra
  1169.                contenidora,  de manera que  les finestres que hi  conté, en
  1170.                principi, també l'heretaran. Si us interessa, es poden donar
  1171.                definicions  específiques  de  capçaleres i peus des  de les
  1172.                finestres  contingudes.   Aquestes   definicions  prevaliran
  1173.                sobre la definició general.
  1174.              
  1175.              - Quan no us interessi que s'imprimeixi cap capçalera o peu en
  1176.                una  finestra i,  per tant,  que no "hereti" les definicions
  1177.                generals del document,  només cal indicar en  la finestra en
  1178.                qüestió  el  valor 0  a  les  opcions  Situació  capçalera i
  1179.                Situació del peu.
  1180.  
  1181.  
  1182.           ¢s de fórmules d'impressió per a capçaleres 
  1183.           especialment complexes
  1184.  
  1185.                Les  opcions   del   menú  Imprimir   regulen   les  opcions
  1186.           d'impressió d'un document.  Aquest procés també es pot controlar,
  1187.           però,  amb  les  fórmules  situades  a  l'àrea  de  fórmules  del
  1188.           document.  Aquesta mecànica és força més complexa  que  l'ús dels
  1189.           menús,  tot  i que en  segons  quines  circumstàncies  ens caldrà
  1190.           utilitzar-la:
  1191.  
  1192.              - Quan   vulgueu   utilitzar   peus  o   capçaleres  de  certa
  1193.                complexitat que ocupen  més d'una línia.  Les facilitats que
  1194.                ofereix  l'editor  de  línia  dels  menús  en  aquests casos
  1195.                resulten insuficients,  mentre que si utilitzeu les fórmules
  1196.                d'impressió podreu treballar amb la pantalla completa.
  1197.              
  1198.  
  1199.  
  1200.  
  1201.  
  1202.           18 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  1203.              Programa d'Informàtica Educativa
  1204.  
  1205.  
  1206.  
  1207.  
  1208.                                                             ?0 K CyCapçaleres i peus Ky
  1209.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1210.  
  1211.  
  1212.              - Quan  vulgueu utilitzar factors  variables  o  fórmules FRED
  1213.                que s'hagin d'avaluar.  En  aquests casos  no  es  poden fer
  1214.                servir  les opcions de  menú  perquè a les  capçaleres i als
  1215.                peus només s'avaluen les marques de control.
  1216.  
  1217.                El  manual  del Framework recull  la  relació  de  totes les
  1218.           funcions  disponibles  i  indica  com   cal  utilitzar-les.  Quan
  1219.           utilitzeu fórmules d'impressió haureu  d'activar l'opció Fórmula:
  1220.           Actualitzar en imprimir del submenú Impressió controlada. 
  1221.  
  1222.  
  1223.           Exemple d'utilització
  1224.  
  1225.                L'exemple següent recull  alguns  dels  aspectes tractats en
  1226.           els apartats anteriors:  capçaleres de més d'una línia, numeració
  1227.           de les pàgines, distinció entre pàgines parells i pàgines senars,
  1228.           i ús de la lletra negreta.  El gràfic reflecteix les capçaleres i
  1229.           els peus que es volen utilitzar:
  1230.  
  1231.  
  1232.           ┌──────────────────────────────┐ ┌──────────────────────────────┐
  1233.           │ Ciències Naturals            │ │                   Vertebrats │
  1234.           │ Zoologia                     │ │                              │
  1235.           │                              │ │                              │
  1236.  
  1237.            ..............................   ..............................
  1238.  
  1239.  
  1240.           │                              │ │                              │
  1241.           │ Pàgina: 8                    │ │                    Pàgina: 9 │
  1242.           └──────────────────────────────┘ └──────────────────────────────┘
  1243.  
  1244.  
  1245.           Les definicions dels peus i les capçaleres que es necessiten  per
  1246.           aconseguir l'objectiu anterior han de ser les següents:
  1247.  
  1248.           Capçaleres:
  1249.                Esquerra     Ciències Naturals<return>Zoologia<Parell/Senar>
  1250.                Dreta        <Parell/Senar>Vertebrats
  1251.  
  1252.           Peus:
  1253.                Esquerra     Pàgina: <Pàgina><Parell/Senar>
  1254.                Dreta        <Parell/Senar>Pàgina: <Pàgina>    
  1255.  
  1256.  
  1257.  
  1258.  
  1259.  
  1260.  
  1261.  
  1262.  
  1263.  
  1264.  
  1265.  
  1266.  
  1267.  
  1268.  
  1269.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 19 
  1270.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  1271.                                                                            
  1272.  
  1273.  
  1274.  
  1275.           Butlletí Framework 9                                             
  1276.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1277.  
  1278.  
  1279.  
  1280.                              RECURSOS  AVANÇATS
  1281.  
  1282.  
  1283.  
  1284.           Macro per fer còpies de seguretat 
  1285.  
  1286.                
  1287.                
  1288.                Si esteu acostumats  a treballar  un  document  en diferents
  1289.           ordinadors,  és probable  que en  alguna  ocasió  no hagueu pogut
  1290.           recuperar-lo;  sembla ser que en desar un document cada ordinador
  1291.           i cada  sistema operatiu hi deixa una empremta  personal,  és per
  1292.           aquest motiu que és  aconsellable,  com  a  mesura  de seguretat,
  1293.           desar-lo  al  disc  dur i,  des del sistema operatiu,  fer-ne una
  1294.           còpia a disquet (tot i  ressaltar aquest fet,  considerem que els
  1295.           alumnes han de  seguir treballant sobre disquet i  no  sobre disc
  1296.           dur).
  1297.  
  1298.                Per tal d'automatitzar la realització de còpies de seguretat
  1299.           d'un  document des del  Framework,  us presentem la macro {ALT-S}
  1300.           que,  a la vegada que el copia en el disc dur, en fa una còpia en
  1301.           el  disc  A,  amb el comandament "copy"  del sistema operatiu. El
  1302.           contingut de la macro és el següent:
  1303.  
  1304.                   ; Macro {ALT-S} per enregistrar un document a C:
  1305.                   ; i fer una còpia de seguretat sobre A:
  1306.                   ;
  1307.                   @local(finestra,dos,nom),
  1308.                   @if(@setdrive="C:",
  1309.                     @list(
  1310.                       @echo(#off),
  1311.                       @pk("{CTRL-OUT} {F6}{CTRL-END}"),
  1312.                       nom:=@textselection,
  1313.                       @pk("{DEL}DOC{RETURN}"),
  1314.                       @if(@len(nom)>8,
  1315.                         finestra:=@mid(nom,1,8),
  1316.                         finestra:=nom),
  1317.                       @writeframefile(finestra&".FW3",DOC),
  1318.                       @pk(" "&nom&"{CTRL-DEL}{RETURN}"),
  1319.                       @run(dos,"c:\command.com/c copy "&finestra&".FW3 a:\"),
  1320.                       @pk("{CTRL-IN}"),
  1321.                       @echo(#on),
  1322.                       @prompt("La finestra "&finestra&" s'ha copiat a "
  1323.                               &@setdrive&@setdirectory&" i a A:\")
  1324.                     ),
  1325.                     @prompt("Cal que el disc C: sigui actiu, "
  1326.                             &"el document no s'ha enregistrat.,10")
  1327.                   )
  1328.  
  1329.  
  1330.  
  1331.  
  1332.  
  1333.  
  1334.  
  1335.  
  1336.           20 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  1337.              Programa d'Informàtica Educativa
  1338.  
  1339.  
  1340.  
  1341.  
  1342.                                                        Butlletí Framework 9
  1343.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1344.                                                                            
  1345.  
  1346.  
  1347.                Aquesta macro,  si el disc actiu és  C:,  desarà el document
  1348.           al directori actiu i en farà una còpia de  seguretat al  disc A:;
  1349.           en cas contrari,  no l'enregistrarà.  La utilització de la funció
  1350.           "@writeframefile"  té l'inconvenient  d'enregistrar els documents
  1351.           sense informar de l'existència de fitxers amb el mateix nom i, en
  1352.           conseqüència, aquests es perden. 
  1353.  
  1354.  
  1355.  
  1356.  
  1357.  
  1358.  
  1359.  
  1360.  
  1361.  
  1362.  
  1363.  
  1364.  
  1365.  
  1366.  
  1367.  
  1368.  
  1369.  
  1370.  
  1371.  
  1372.  
  1373.  
  1374.  
  1375.  
  1376.  
  1377.  
  1378.  
  1379.  
  1380.  
  1381.  
  1382.  
  1383.  
  1384.  
  1385.  
  1386.  
  1387.  
  1388.  
  1389.  
  1390.  
  1391.  
  1392.  
  1393.  
  1394.  
  1395.  
  1396.  
  1397.  
  1398.  
  1399.  
  1400.  
  1401.  
  1402.  
  1403.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 21 
  1404.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  1405.                                                                            
  1406.  
  1407.  
  1408.  
  1409.           Butlletí Framework 9                                             
  1410.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1411.  
  1412.  
  1413.  
  1414.                              MACROS I APLICACIONS
  1415.  
  1416.  
  1417.  
  1418.           Utilitats Framework: la caixa de macros
  1419.  
  1420.                El col·lectiu d'usuaris del Framework als centres d'ensenya-
  1421.           ment  és  cada dia més  gran i està més entrenat en  l'ús  de les
  1422.           eines informàtiques.
  1423.                               
  1424.                Cadascú  utilitza  el  software  amb  propòsits  diferents i
  1425.           n'explota aspectes diversos arribant al punt  de necessitar eines
  1426.           específiques no previstes als programes distribuïts.
  1427.                
  1428.                El paquet  integrat  Framework ja preveu aquesta  situació i
  1429.           per això està dotat d'un llenguatge de programació anomenat FRED.
  1430.           L'ús d'aquest llenguatge i la gestió de la  llibreria permeten  a
  1431.           l'usuari tenir a mà aquells procediments que precisa.
  1432.                
  1433.                Des de la distribució als centres  de la primera  versió del
  1434.           Framework fins  ara els  professors  han  generat  diverses apli-
  1435.           cacions.  Algunes d'elles s'han considerat d'interès general i se
  1436.           n'ha fet una primera distribució. En un futur es podran ampliar i
  1437.           millorar.
  1438.                
  1439.                En haver-se  distribuït  les  "APLICACIONS FW"  a  cursos de
  1440.           formació  i  seminaris  permanents  de  secundària,  les voldríem
  1441.           descriure  breument  a   fi  de  donar   a   conèixer  les  seves
  1442.           possibilitats i el seu funcionament.
  1443.                   
  1444.           Les "APLICACIONS FW" compleixen dos propòsits:
  1445.  
  1446.           1. Difondre aplicacions  que poden ser útils per als professors i
  1447.              alumnes.
  1448.  
  1449.           2. Disposar d'un gestor d'aquestes aplicacions que:
  1450.              
  1451.              a. sigui d'ús fàcil,
  1452.              b. faci una bona gestió de la memòria RAM disponible,
  1453.              c. faciliti la  distribució i l'ús  d'aquestes aplicacions als
  1454.                 centres d'ensenyament.
  1455.  
  1456.                              ┌─────────────────────────┐
  1457.                              │ EL GESTOR D'APLICACIONS │
  1458.                              └─────────────────────────┘
  1459.                      
  1460.                El gestor  de  les "APLICACIONS FW"  s'usa com  una utilitat
  1461.           instal·lable. El trobareu al menú Util del Framework.
  1462.  
  1463.                Quan l'activeu apareix un menú general a peu de  pantalla  a
  1464.           partir  del qual  podreu  accedir a qualsevol  de les aplicacions
  1465.           instal·lades.  L'aspecte i el funcionament és similar al del menú
  1466.           del Framework.
  1467.  
  1468.  
  1469.  
  1470.           22 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  1471.              Programa d'Informàtica Educativa
  1472.  
  1473.  
  1474.  
  1475.  
  1476.                                                        Butlletí Framework 9
  1477.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1478.                                                                            
  1479.  
  1480.                
  1481.                Les aplicacions resideixen  en  el  disc  per tal  de deixar
  1482.           memòria lliure. El gestor d'aplicacions, una vegada cridat, queda
  1483.           en memòria i ocupa uns 22 Kb.
  1484.                
  1485.                Als pròxims butlletins  donarem  informació  detallada sobre
  1486.           el gestor d'"APLICACIONS FW".  Podeu trobar una descripció breu a
  1487.           l'opció  "AJUT"  del menú  de  les pròpies "APLICACIONS FW"  i al
  1488.           2Butlletí Framework" número 7, del desembre de 1990.
  1489.  
  1490.                              ┌─────────────────────────┐
  1491.                              │     LES APLICACIONS     │
  1492.                              └─────────────────────────┘
  1493.                     
  1494.                Tot seguit  farem una descripció  d'aquelles aplicacions que
  1495.           semblen de major interès i una relació de les altres.
  1496.  
  1497.  
  1498.           ASCII
  1499.  
  1500.                Visualitza en  pantalla  la taula de   caràcters  ASCII.  Hi
  1501.           teniu quatre finestres   que  podeu veure  successivament prement
  1502.           una tecla.
  1503.  
  1504.           - Primera finestra: la taula ASCII.
  1505.           - Segona finestra: els caràcters de control (de l'1 al 31).
  1506.           - Tercera finestra: els caràcters per fer caselles.
  1507.           - Quarta  finestra: altres  caràcters  útils   (lletres  gregues,
  1508.             símbols matemàtics, etc.).
  1509.  
  1510.           Podeu  adaptar aquesta aplicació a les  vostres  necessitats, va-
  1511.           riant el contingut d'alguna de les finestres.
  1512.  
  1513.  
  1514.           MEMÿRIA
  1515.  
  1516.                Informa de l'estat de la memòria. Dóna tres informacions:
  1517.  
  1518.           - Quantitat de memòria ocupada per la finestra seleccionada.
  1519.           - Aproximació a la quantitat de memòria disponible en RAM.
  1520.           - Quantitat de memòria disponible a la unitat per defecte.
  1521.  
  1522.           Substitueix i completa la macro: {ALT-F5}
  1523.  
  1524.  
  1525.           SUPLEIX
  1526.  
  1527.                Substitueix, en una finestra de text o un document de l'àrea
  1528.           de treball,  els mots continguts al camp de la  base de dades que
  1529.           indiqueu per als del camp situat immediatament a la  dreta. Actua
  1530.           com l'opció Substituir del menú Local.
  1531.                
  1532.  
  1533.  
  1534.  
  1535.  
  1536.  
  1537.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 23 
  1538.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  1539.                                                                            
  1540.  
  1541.  
  1542.  
  1543.           Butlletí Framework 9                                             
  1544.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1545.  
  1546.  
  1547.                Si  no  indiqueu  cap base  de dades l'aplicació  us proposa
  1548.           substituir les vocals majúscules accentuades de la Pàgina de Codi
  1549.           850 a la Pàgina PIE, o viceversa.
  1550.                
  1551.  
  1552.           FILTRA
  1553.  
  1554.                Filtra una base de dades de  manera que  al camp seleccionat
  1555.           no hi hagi valors repetits.
  1556.  
  1557.  
  1558.           CASELLES
  1559.  
  1560.                Permet dibuixar  caselles a partir  de parámetres introduïts
  1561.           per l'usuari.
  1562.  
  1563.                Podeu considerar  l'amplada d'una columna com  el  nombre de
  1564.           caràcters  que vulgueu escriure  al  seu  interior,  l'un darrera
  1565.           l'altre,  i l'amplada d'una fila  com el nombre de  caràcters que
  1566.           hi vulgueu escriure però, en aquest, cas l'un sobre l'altre.
  1567.                
  1568.                Mentre escriviu dins les caselles teniu el  teclat controlat
  1569.           pel  programa  per tal  d'evitar  situacions  no  desitjades. Una
  1570.           vegada premeu {F10} el teclat torna al seu ús normal.
  1571.                
  1572.           Exemple: si introduïm els paràmetres següents:
  1573.              
  1574.                Amplada columnes: 6,4,6,11 
  1575.                Amplada files:    2,4,1
  1576.                Marge esquerre:   0
  1577.                Estarà a l'inici de la línia?: SI
  1578.                Línia simple o doble?: S
  1579.  
  1580.           Obtindreu el següent:
  1581.  
  1582.                ┌──────┬────┬──────┬───────────┐
  1583.                │      │    │      │           │
  1584.                │      │    │      │           │
  1585.                ├──────┼────┼──────┼───────────┤
  1586.                │      │    │      │           │
  1587.                │      │    │      │           │
  1588.                │      │    │      │           │
  1589.                │      │    │      │           │
  1590.                ├──────┼────┼──────┼───────────┤
  1591.                │      │    │      │           │
  1592.                └──────┴────┴──────┴───────────┘
  1593.  
  1594.  
  1595.           SÆMBOLS
  1596.  
  1597.                Permet que apareguin a la pantalla i es  puguin escriure ca-
  1598.           ràcters que no  són al  teclat,  com,  per exemple, símbols mate-
  1599.           màtics, grecs,  quadrícules, etc.
  1600.  
  1601.  
  1602.  
  1603.  
  1604.           24 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  1605.              Programa d'Informàtica Educativa
  1606.  
  1607.  
  1608.  
  1609.  
  1610.                                                        Butlletí Framework 9
  1611.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1612.                                                                            
  1613.  
  1614.                A la zona de missatges del Framework III apareixerà  un menú
  1615.           amb els grups de caràcters que podeu seleccionar.
  1616.  
  1617.  
  1618.           RESUM DE NOTES
  1619.  
  1620.                Aquesta aplicació  permet obtenir un resum estadístic de les
  1621.           notes dels  alumnes.  Es fa suposant que les notes  són  sobre 10
  1622.           punts.
  1623.                
  1624.                Situeu el cursor sobre el camp de la base de dades que conté
  1625.           les notes i activeu l'aplicació. 
  1626.  
  1627.                Obtindreu tres finestres:
  1628.  
  1629.           1. Estadístics   (mitjana,   desviació,  nombre  d'alumnes  insu-
  1630.              ficients,  etc.),  i  la  relació del nombre i  el percentatge
  1631.              d'insuficients,  suficients, etc. Per canviar la nota frontera
  1632.              entre  dues  qualificacions,  entreu  a  l'àrea  de  fórmula i
  1633.              modifiqueu el valor de la variable corresponent.
  1634.  
  1635.           2. Histograma  de  freqüències amb interval  de classe =  2. És a
  1636.              dir:  una barra per notes entre 0  i 2, una altra entre 2 i 4,
  1637.              etc.
  1638.  
  1639.           3. Un gràfic circular en el   qual es representa proporcionalment
  1640.              la distribució de qualificacions.  Inicialment és visible, per
  1641.              accedir-hi  premeu F9.  Per tornar a visionar les  altres dues
  1642.              finestres premeu de nou F9.
  1643.  
  1644.                La visualització de la pantalla està feta de manera que,  si
  1645.           premeu la  tecla Impr Pant  n'obtingueu una  còpia  impressa. Els
  1646.           resultats queden a l'àrea de treball.
  1647.  
  1648.                A les finestres hi ha la data actual,  del nom de la base de
  1649.           dades  i del camp  per facilitar la  identificació posterior dels
  1650.           resums de notes. 
  1651.  
  1652.  
  1653.           AMPLADA
  1654.  
  1655.                Informa de l'amplada de la sortida impresa (base de  dades o
  1656.           full de càlcul).  També del nombre total de  camps i dels  que en
  1657.           són visibles (no amagats amb F4). Substitueix i completa la macro
  1658.           {ALT-F4}
  1659.  
  1660.  
  1661.           QUANTS
  1662.  
  1663.                Funció  que compta  el  nombre  d'elements  d'una  regió que
  1664.           compleixen una condició (igual, menor o major) per a cada un dels
  1665.           paràmetres.
  1666.  
  1667.                En realitat són tantes funcions com condicions:
  1668.  
  1669.  
  1670.  
  1671.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 25 
  1672.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  1673.                                                                            
  1674.  
  1675.  
  1676.  
  1677.           Butlletí Framework 9                                             
  1678.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1679.  
  1680.  
  1681.  
  1682.                     @quants.igual
  1683.                     @quants.menor
  1684.                     @quants.major
  1685.  
  1686.                Cada  una d'elles té  la  mateixa sintaxi i opera  de manera
  1687.           similar.
  1688.  
  1689.           SINTAXI:
  1690.  
  1691.                     @quants.igual (valor1,
  1692.                                    valor2,
  1693.                                    ......,
  1694.                                    valorN,
  1695.                                    regió
  1696.                                    )
  1697.  
  1698.           valor1...: valor de text, número, data, tecla, constant FRED, que
  1699.           s'haurà de testar.
  1700.  
  1701.           regió: regió en què s'haurà de testar la condició.
  1702.  
  1703.           RETORNA:  si el nombre de paràmetres passats és menor de 2,  o bé
  1704.           la regió no  està ben definida,  la funció retorna  #N/A!. En cas
  1705.           contrari  els resultats del recompte  els trobareu  a la finestra
  1706.           "QUANTS.F",  i  la funció retorna el  valor de  la freqüència que
  1707.           correspon al  primer  paràmetre,  mostrant-lo a la  finestra  que
  1708.           conté la fórmula.
  1709.  
  1710.           Hi ha una altra funció:  @contaBD,  en certa  manera anàloga, que
  1711.           treballa únicament  amb bases de dades,  és més ràpida d'execució
  1712.           quan  el  nombre de registres  és elevat,  i permet usar fórmules
  1713.           FRED com a condició per filtrar.
  1714.  
  1715.           EXEMPLES:
  1716.  
  1717.           1. Suposem  que voleu saber quants  dels vostres  alumnes són del
  1718.              segon A,  quants del B i quants del C.  Si a la base  de dades
  1719.              "SEGON"  teniu   un camp anomenat "GRUP" i el seu contingut és
  1720.              "A", "B" o "C" per a cada registre, escriviu el següent:
  1721.  
  1722.              @quants.igual("A",
  1723.                            "B",
  1724.                            "C",
  1725.                            SEGON.GRUP
  1726.                          )
  1727.                                            
  1728.              A la finestra "quants.F" hi trobareu les freqüències:
  1729.  
  1730.              en quants.F.A1 el núm. de 2n A
  1731.              en quants.F.A2 el núm. de 2n B
  1732.              en quants.F.A3 el núm. de 2n C
  1733.  
  1734.  
  1735.  
  1736.  
  1737.  
  1738.           26 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  1739.              Programa d'Informàtica Educativa
  1740.  
  1741.  
  1742.  
  1743.  
  1744.                                                        Butlletí Framework 9
  1745.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1746.                                                                            
  1747.  
  1748.           2. Si voleu  saber  el  nombre  d'alumnes  amb  notes  fins  a 2,
  1749.              5, 7 i 10  a  la  base  SEGON i camp  EXAMEN  escriureu en una
  1750.              cel·la de full de càlcul o a l'àrea de fórmula  d'una finestra
  1751.              el següent:
  1752.  
  1753.              @quants.menor(2,5,7,10,    
  1754.              SEGON.EXAMEN
  1755.              )
  1756.  
  1757.              A la finestra "quants.F" trobareu les freqüències:
  1758.  
  1759.              quants.F.A1: els menors que 2
  1760.              quants.F.A2: els menors que 5 i majors o iguals que 2
  1761.              etc.
  1762.  
  1763.  
  1764.           TECLES2
  1765.  
  1766.                Aquesta MACRO  escriu,  en la posició del cursor,  el nom de
  1767.           les tecles premudes. Pot ser de molta utilitat per als qui fan ús
  1768.           del llenguatge de programació FRED,  ja que no han de  recordar o
  1769.           consultar el nom de les tecles no alfanumèriques.
  1770.                
  1771.                Per instal·lar  la macro canvieu  el nom de la  finestra per
  1772.           {ALT-?}  a on ?  és la tecla a la  qual voleu  associar la macro.
  1773.           També canvieu la referència a la finestra  "comença"  que hi ha a
  1774.           l'àrea de  fórmules  de  "TECLES2".  Traslladeu la finestra  a la
  1775.           llibreria.
  1776.                
  1777.                Hi  ha  una altra versió  ("TECLES")  que  es  pot  usar di-
  1778.           rectament  dins  l'entorn  d'Aplicacions  FW.   És  menys  ràpida
  1779.           d'execució,   però   no  cal   instal·lar-la   a   la  llibreria.
  1780.           Consulteu-ne la documentació.
  1781.  
  1782.                              ┌─────────────────────────┐
  1783.                              │   ALTRES APLICACIONS    │
  1784.                              └─────────────────────────┘
  1785.  
  1786.           CALENDAR:    Mostra calendari.
  1787.           CONTA:       Fa una relació alfabètica de les paraules d'un docu-
  1788.                        ment indicant-ne la freqüència.
  1789.           Elimina CR:  Elimina  els  retorns  de  línia.  Per  usar després
  1790.                        d'importar a ASCII.
  1791.           RECERCA:     Busca un registre pel contingut del primer camp
  1792.           EXPORT:      Exporta a ASCII amb qualsevol extensió.
  1793.           FORMATA:     Formata disquets.
  1794.           QUESTEL:     Exporta a format MicroQuestel.
  1795.           ESQÆNDEX:    Incorpora un índex en un esquema.
  1796.           FORMATS:     Menú per triar formats de finestra de text.
  1797.           PERIODIS:    Creació de columnes periodístiques.
  1798.           QUADRÆCULA:  Dibuix manual de quadrícules.
  1799.           FRACCIONS:   Escriu la fracció en la posició del cursor.
  1800.           FormlFC:     Seleccionat un full de càlcul,  en crea  un altre en
  1801.                        el qual es visualitzen les fórmules.
  1802.  
  1803.  
  1804.  
  1805.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 27 
  1806.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  1807.                                                                            
  1808.  
  1809.  
  1810.  
  1811.           Butlletí Framework 9                                             
  1812.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1813.  
  1814.  
  1815.           NUMERA:      Numera un camp de base de dades.
  1816.           ESTIL:       Coloca ordres  d'impressió que permeten  comprimir o
  1817.                        expandir la lletra.
  1818.           FILTRA:      Imprimeix una base de dades tantes  vegades com fil-
  1819.                        tres definits, una per filtre.
  1820.           PRTCAT:      Envia caràcters  catalans a la impressora.
  1821.           MEN¢:        Escriu,  en la posició del cursor, el nom anglès del
  1822.                        menú elegit.
  1823.                                            
  1824.                                            
  1825.                                            
  1826.                                            
  1827.                              ┌─────────────────────────┐
  1828.                              │        FUNCIONS         │ 
  1829.                              └─────────────────────────┘
  1830.                                            
  1831.           PrbGauss:  Calcula probabilitats en una distribució de gauss.
  1832.           RL:        Calcula paràmetres de la regressió lineal.
  1833.           General:   Converteix un valor numèric a text  amb  format "gene-
  1834.                      ral".
  1835.           Pertany:   Filtra els registres que en un camp tenen valors idèn-
  1836.                      tics als d'una altra base.
  1837.           Tria:      Filtra els registres que tenen una cadena de caràcters
  1838.                      en un camp.
  1839.                                            
  1840.                            ┌─────────────────────────────┐
  1841.                            │ PROCEDIMENTS SOBRE L'ENTORN │
  1842.                            └─────────────────────────────┘
  1843.  
  1844.           Document:  Crea  una finestra amb la  documentació  de  totes les
  1845.                      aplicacions.
  1846.           Elimina:   Elimina macros instal·lades amb les APLICACIONS FW.
  1847.           Mmacros:   Mostra una relació de les macros instal·lades  amb les
  1848.                      APLICACIONS FW.
  1849.           Prtajut:   Fa una còpia impresa de l'ajut.
  1850.  
  1851.  
  1852.           Cada una de les aplicacions té una documentació  que podeu trobar
  1853.           elegint l'opció Document  del menú Entorn o bé prement F1 després
  1854.           de seleccionar l'aplicació desitjada. 
  1855.  
  1856.  
  1857.  
  1858.  
  1859.  
  1860.  
  1861.  
  1862.  
  1863.  
  1864.  
  1865.  
  1866.  
  1867.  
  1868.  
  1869.  
  1870.  
  1871.  
  1872.           28 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  1873.              Programa d'Informàtica Educativa
  1874.  
  1875.  
  1876.  
  1877.