home *** CD-ROM | disk | FTP | other *** search
/ Sinera en Disc / 1993_Sinera.iso / docs / butfw / bfwtxt04.txt < prev    next >
Text File  |  1993-02-18  |  67KB  |  1,609 lines
  1.  
  2.  
  3.                                                                            
  4.  
  5.  
  6.  
  7.  
  8.  
  9.           BUTLLETÆ   FRAMEWORK
  10.  
  11.           ──────────────────────────────────────────────────────────────────
  12.                                              ───────────────────────────────
  13.                     
  14.                     
  15.                                                                     
  16.                                                                     
  17.                       2   Consell de redacció
  18.                     
  19.                       3   Editorial
  20.                             · Les noves versions dels programes
  21.                     
  22.                       4   Informació
  23.                             · Diccionaris Framework
  24.                     
  25.                       5   Divulgació
  26.                             · Importar - Exportar
  27.                     
  28.                       8   Preguntes i respostes
  29.                             · Com es poden fer llistes d'alumnes?
  30.                             · Per què l'última pàgina surt en blanc en 
  31.                               fer la impressió d'un document?
  32.                     
  33.                     11  Esquemes
  34.                             · Etiquetes de les finestres
  35.                             · Impressió d'un esquema
  36.                             · Canvi de dimensions i desplaçament de finestres
  37.                             · Columnes periodístiques
  38.                     
  39.                     14  L'adaptació del Framework II al Framework III
  40.                     
  41.                     16  Recursos avançats
  42.                             · Adaptació del Framework: utilitats instal·lables
  43.                             · Execució de programes externs. La funció Fred @run
  44.                     
  45.                     20  Els lectors ens escriuen
  46.                             · ¡ És clar que és possible!
  47.                             · Gràfiques de funcions en Framework
  48.                     
  49.                     22  Col·laboracions
  50.                             · L'escarabat d'or
  51.                
  52.                
  53.                
  54.                
  55.                Generalitat de Catalunya
  56.                Departament d'Ensenyament
  57.                Programa d'Informàtica Educativa
  58.                
  59.                
  60.                
  61.                Número 4
  62.                Novembre 1989
  63.                Reimpressió:  juliol 1992
  64.  
  65.  
  66.  
  67.  
  68.  
  69.  
  70.           Butlletí Framework 4                                             
  71.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  72.  
  73.  
  74.  
  75.  
  76.                
  77.                
  78.                
  79.                
  80.                
  81.                
  82.                
  83.                
  84.                
  85.                
  86.                
  87.                
  88.                
  89.                
  90.                
  91.                
  92.                
  93.                
  94.                
  95.                
  96.                Consell de redacció
  97.                
  98.                Ma. Cristina  Abalde Reyes
  99.                       Jordi  Baldrich i Rossellò
  100.                       Ramir  Bullich Catà de la Torra
  101.                    Santiago  Manrique Catalàn
  102.                        Pere  Perez Costa
  103.                
  104.                
  105.                Correspondència
  106.                
  107.                La correspondència pot ser dirigida a:
  108.                
  109.                Butlletí Framework
  110.                Programa d'Informàtica Educativa
  111.                Via Laietana 64, 1r, 1a
  112.                08003 BARCELONA
  113.                
  114.                També pot ser enviada a través de la xarxa telemàtica XTEC a
  115.                la bústia:
  116.                
  117.                PIEJ+FWBUTL
  118.                
  119.                
  120.                                    ════════════════════
  121.                
  122.                
  123.                Aquest butlletí  s'ha  realitzat  íntegrament  en Framework.
  124.  
  125.  
  126.  
  127.  
  128.  
  129.  
  130.  
  131.           2 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  132.              Programa d'Informàtica Educativa
  133.  
  134.  
  135.  
  136.  
  137.                                                        Butlletí Framework 4
  138.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  139.                                                                            
  140.  
  141.  
  142.                                      EDITORIAL
  143.  
  144.  
  145.  
  146.           Les noves versions dels programes
  147.  
  148.                Un dels  aspectes  més característics  del món de  la micro-
  149.           informàtica és la rapidesa amb la qual evoluciona.  Aquesta rapi-
  150.           desa afecta tant les màquines com els programes.Constantment apa-
  151.           reixen nous  programes per a  ordinadors  i  noves  versions dels
  152.           productes ja existents.
  153.                
  154.                Framework també es  mou en  aquest  ambient  general.  En un
  155.           marge de tres anys han aparegut  la primera  versió de Framework,
  156.           el Framework II i l'última versió, per ara, el Framework III.
  157.                
  158.                La necessitat  de  llançar noves  versions  en  un  marc tan
  159.           competitiu  com aquest és ben clara:  les primeres  versions dels
  160.           productes solen sortir al mercat amb llacunes en  el seu disseny,
  161.           llacunes  que  s'hauran  de  cobrir   posteriorment,   errors  de
  162.           funcionament  que s'han d'esmenar,  recursos  disponibles  en els
  163.           nous productes que surten al mercat i que es poden i s'han d'anar
  164.           incorporant.   D'altra  banda,   la  capacitat  d'adaptació  d'un
  165.           producte és la seva garantia de supervivència.
  166.                
  167.                Aquests canvis freqüents presenten,  de cara a l'usuari, dos
  168.           aspectes:  un d'ells positiu,  com és el fet de poder disposar de
  169.           nous  recursos  i productes millorats;  l'altre,  negatiu, ja que
  170.           caldrà un procés constant d'adaptació a les noves eines.  Un dis-
  171.           seny  adequat de  les noves versions  pot suavitzar  els aspectes
  172.           negatius i facilitar la transició d'una versió  a una  altra mit-
  173.           jançant una compatibilitat adequada entre la  versió  antiga i la
  174.           nova.
  175.                
  176.                En el  cas  que  ens  ocupa,  el  pas  del  Framework  II al
  177.           Framework III pot considerar-se com un pas  relativament còmode i
  178.           confortable.  La majoria   dels canvis són ampliacions i millores
  179.           que l'usuari pot anar incorporant a la  seva  mecànica de treball
  180.           de  manera progressiva.  Els arxius creats en  Framework II poden
  181.           utilitzar-se de manera immediata en Framework III.  Fins i tot és
  182.           factible realitzar  el procés a la  inversa.  Cal fer, però, dues
  183.           objeccions a aquesta nova versió:  l'excés de memòria que ocupa i
  184.           el fet que hi apareixen algunes, tot i que poques, contradiccions
  185.           amb la versió anterior.
  186.                
  187.                El present butlletí inclou un apartat en el  qual s'analitza
  188.           amb detall  el  procés  d'adaptació d'una  versió  a  l'altra. La
  189.           relació de novetats més importants va ser inclosa com a  annex al
  190.           butlletí anterior.     
  191.  
  192.  
  193.  
  194.  
  195.  
  196.  
  197.  
  198.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 3 
  199.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  200.                                                                            
  201.  
  202.  
  203.  
  204.           Butlletí Framework 4                                             
  205.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  206.  
  207.  
  208.  
  209.                                      INFORMACIÖ
  210.  
  211.  
  212.  
  213.  
  214.  
  215.  
  216.           Diccionaris Framework
  217.  
  218.                
  219.                
  220.                
  221.                La   casa  Asthon  Tate  ha  llançat   al   mercat  diversos
  222.           diccionaris  per al   Framework  III.  Concretament els d'anglès,
  223.           francès,  alemany,  italià,   portuguès,  holandès, suec, danès i
  224.           noruec.
  225.                
  226.                El funcionament i les prestacions d'aquests  diccionaris són
  227.           similars a les del ja conegut diccionari  castellà, incorporat en
  228.           els  FW3   existents  als  centres  docents.  És  possible  tenir
  229.           instal.lats simultàniament  diversos diccionaris  i activar-ne un
  230.           quan es desitgi a través de l'opció Lenguaje del submenú Opciones
  231.           Globales del menú Util.
  232.                
  233.                Els  diccionaris  permeten:  la  correcció  ortogràfica d'un
  234.           text,  la divisió sil.làbica  i la  recerca de  sinònims. Aquesta
  235.           darrera opció sols  és  disponible,  de moment,  en el diccionari
  236.           anglès.  Per  a la  resta de  diccionaris,  tal com actualment ja
  237.           passa en  el  castellà,  la casa  Ashton Tate té  pendent la seva
  238.           incorporació.
  239.                
  240.                El  Programa  d'Informàtica  Educativa  està   estudiant  la
  241.           possibilitat  de  distribuir  a  tots  els  centres  docents  els
  242.           diccionaris anglès i francès.   
  243.  
  244.  
  245.  
  246.  
  247.  
  248.  
  249.  
  250.  
  251.  
  252.  
  253.  
  254.  
  255.  
  256.  
  257.  
  258.  
  259.  
  260.  
  261.  
  262.  
  263.  
  264.  
  265.           4 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  266.              Programa d'Informàtica Educativa
  267.  
  268.  
  269.  
  270.  
  271.                                                        Butlletí Framework 4
  272.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  273.                                                                            
  274.  
  275.  
  276.                                      DIVULGACIÖ
  277.  
  278.  
  279.  
  280.           Importar - Exportar
  281.  
  282.           Introducció
  283.  
  284.                Cada programa  processador  de  textos,  gestor  de  base de
  285.           dades,  full de càlcul,  paquet integrat, etc., té la seva manera
  286.           pròpia de codificar la informació.
  287.                
  288.                Així,  doncs, els arxius generats per FrameWork no poden ser
  289.           llegits directament  per  d'altres  programes  (com  per exemple:
  290.           dBase, WordPerfect, Lotus, etc.) i viceversa.
  291.                
  292.                Framework  permet  llegir (importar)  fitxers d'altres  pro-
  293.           grames  i  també   escriure  (exportar)   fitxers  per  a  altres
  294.           programes.  Podem veure aquesta possibilitat a l'opció Importar o
  295.           Exportar  del  menú  Disco.  N'hi ha algunes d'instal·lades  i en
  296.           podem instal·lar d'altres.
  297.  
  298.  
  299.  
  300.  
  301.           Importar a Dbase
  302.  
  303.                Per llegir un fitxer dBase des de  FrameWork  el procediment
  304.           és el següent:
  305.                a. Portar l'estructura  (la  finestra  buida)  del  fitxer a
  306.                   l'àrea de treball.
  307.                b. Eliminar els camps que no es desitgen importar.
  308.                c. Preparar la fórmula per importar els registres adequats.
  309.                d. Fer la importació.
  310.                
  311.                a. Portar l'estructura del fitxer a l'àrea de treball:
  312.                
  313.                Portarem el cursor  a la finestra de  la unitat on  es troba
  314.           el fitxer, entrarem (tecla +), seleccionarem el fitxer i premerem
  315.           «─┘.
  316.                
  317.                Apareixerà a l'àrea de treball una finestra de base de dades
  318.           amb el nom  del fitxer.  Té el mateix nombre  de camps (columnes)
  319.           que l'arxiu  dBase amb les  mateixes  etiquetes,  però  sense cap
  320.           registre (fila).  A l'àrea de fórmules  de la finestra  hi ha una
  321.           fórmula per importar el fitxer filtrant els registres adequats.
  322.                
  323.                b. Eliminar els camps que no es desitgen importar:
  324.                
  325.                Normalment  un  arxiu  de  dBase  és  massa  gran  perquè el
  326.           Framework  pugui  gestionar.  Podem  eliminar  els  camps  que no
  327.           s'hagin d'utilitzar amb l'opció Suprimir del menú Edit.
  328.                
  329.  
  330.  
  331.  
  332.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 5 
  333.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  334.                                                                            
  335.  
  336.  
  337.  
  338.           Butlletí Framework 4                                             
  339.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  340.  
  341.  
  342.                c. Preparar la fórmula per importar els registres adequats:
  343.                
  344.                Per la mateixa raó abans esmentada, podem seleccionar alguns
  345.           dels registres de la base: els que compleixen certes condicions.
  346.                
  347.                Per  aquesta  tasca  tenim  la  funció  @Dbasefilter  que el
  348.           Framework  ja  ha  col·locat a l'àrea  de  fórmules. Només caldrà
  349.           adaptar-la a la nostra situació concreta.
  350.                
  351.                La sintaxi general de la funció és: 
  352.  
  353.           @dbasefilter(fitxer, condició, registre inicial, registre final)
  354.                 
  355.           PARÄMETRE│SIGNIFICACIÖ                   │EXEMPLE
  356.           ─────────┼───────────────────────────────┼───────────────────────
  357.           fitxer   │unitat, camí i nom del fitxer  │c:\usuari\matrícula.dbf
  358.                    │                               │                         
  359.           condició │expressió lògica per filtrar   │GRUP = "B"
  360.                    │                               │                        
  361.           inici    │primer registre                │12  (paràmetre optatiu)
  362.                    │                               │                         
  363.           final    │últim registre                 │200 (paràmetre optatiu)
  364.                
  365.                Exemples:
  366.                
  367.                @dbasefilter("a:\tutoria.dbf",#true):   llegirà   tots   els
  368.           registres de la  base TUTORIA.DBF que  està en la  unitat de disc
  369.           A. #true vol dir que no hi ha condicions que filtrin la base.
  370.                
  371.                @dbasefilter("c:\gestiodg\080165\mat89",@and(regim="D",curs="2"))
  372.           llegirà els alumnes que en l'arxiu de matrícula del centre són de
  373.           diürn i de segon.  En no haver-hi els paràmetres d'inici i de fi,
  374.           la recerca es farà començant pel primer i acabant per l'últim.
  375.                
  376.                d. Fer la importació
  377.                
  378.                Una vegada  adaptada  la  fórmula Dbasefilter a  les nostres
  379.           necessitats,  l'actualitzarem.  (Situats  al marc de  la finestra
  380.           premerem la tecla F5). Si l'arxiu de Dbase és gran, el procés pot
  381.           durar una bona estona: paciència!.
  382.  
  383.  
  384.  
  385.  
  386.           Exportar a format ASCII
  387.  
  388.                Per  enregistrar una finestra  del Framework en  el  disc en
  389.           format ASCII el procediment és el següent:
  390.                
  391.                 - Situar el cursor sobre el marc de la finestra.
  392.                 - Seleccionar l'opció Exportar  del menú Disco i, dins d'a-
  393.                   questa opció, Formato ASCII.
  394.                
  395.                El fitxer quedarà enregistrat en el disc amb l'extensió TXT.
  396.  
  397.  
  398.  
  399.           6 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  400.              Programa d'Informàtica Educativa
  401.  
  402.  
  403.  
  404.  
  405.                                                        Butlletí Framework 4
  406.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  407.                                                                            
  408.  
  409.                
  410.                Podem  necessitar  un  fitxer ASCII per  diverses raons; per
  411.           exemple:
  412.                
  413.                a. El text  de  la finestra és  un programa (en  Pascal, per
  414.           exemple) que després volem compilar i depurar.
  415.                
  416.                b. Volem crear l'arxiu  AUTOEXEC.BAT.  En  aquest  cas podem
  417.           crear una finestra  que es  digui AUTOEXEC i  escriure-hi el text
  418.           del  fitxer.   L'enregistrarem  en  format  ASCII  i  després  li
  419.           canviarem el nom.
  420.                
  421.                Hem de saber que el fitxer exportat a format ASCII ha perdut
  422.           tota  informació  de  l'estructura  de finestres,  estil del text
  423.           (negreta,  etc.),  fórmules,  etc. però, per altra banda,  es pot
  424.           tractar amb   el sistema operatiu,  amb quasi tots  els editors i
  425.           llenguatges de programació.
  426.                
  427.                L'exportació a format ASCII es fa sempre amb l'extensió TXT.
  428.           Si volem una altra extensió tenim dues possibilitats:
  429.                
  430.                a) Canviar-li després el nom. El Framework III permet fer-ho
  431.           amb un arxiu enregistrat en el disc: cal situar el cursor dins la
  432.           finestra que correspon a la unitat de disc, concretament sobre el
  433.           nom de  l'arxiu,  prémer la barra d'espais  i modificar-lo  de la
  434.           forma habitual (No oblideu prémer «─┘ per a acabar.)
  435.                
  436.                b)  Per enregistrar-lo directament amb el nom desitjat podem
  437.           usar   la  fórmula   @writetextfile  amb   la   sintaxi  següent:
  438.           @writetextfile(nom  fitxer,  nom  finestra).  Per exemple,  si la
  439.           finestra   es  diu   RATOLI  escriurem  a  l'àrea   de  fórmules:
  440.           @writetextfile("c:\usuari\ratoli.bat",ratoli),  i  després actua-
  441.           litzarem amb F5.   
  442.  
  443.  
  444.  
  445.  
  446.  
  447.  
  448.  
  449.  
  450.  
  451.  
  452.  
  453.  
  454.  
  455.  
  456.  
  457.  
  458.  
  459.  
  460.  
  461.  
  462.  
  463.  
  464.  
  465.  
  466.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 7 
  467.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  468.                                                                            
  469.  
  470.  
  471.  
  472.           Butlletí Framework 4                                             
  473.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  474.  
  475.  
  476.                
  477.                       PREGUNTES  I  RESPOSTES
  478.                
  479.  
  480.  
  481.           Com es podem fer llistes d'alumnes?
  482.  
  483.                Moltes vegades volem ajustar  una  llista  d'alumnes  a unes
  484.           dimensions   de  paper   determinades  i  ens  trobem   que,  amb
  485.           l'impressió per defecte,  ens surt massa gran o massa petita. Per
  486.           fer  l'ajustament  podem  fer  servir  l'opció  Secuencia control
  487.           previa del Submenú Impresión Controlada del menú Impresión.
  488.                
  489.                En aquesta opció hem d'escriure  els codis de  control de la
  490.           impressora  necessaris   per   produir   efectes   especials,  en
  491.           particular  en el nostre cas, l'espai d'interlínia.
  492.                
  493.                Els codis necessaris són:
  494.                
  495.                - 27 50: 1/6 de polzada (1 polzada = 2,54 cm)
  496.                - 27 48: 1/8 de polzada
  497.                - 27 49: 7/72 de polzada
  498.                - 27 65 n: n/72 de polzada
  499.                - 27 51 n: n/216 de polzada
  500.                - 27 64 n: n/216 de polzada, però, en aquest cas, només
  501.                  afecta el primer salt de línia que es fa.
  502.                
  503.                Per introduir els caràcters de  control  cal  fer-ho prement
  504.           alhora la tecla  ALT les tecles  del teclat numèric  de la dreta.
  505.           Observareu  que a la  pantalla sortiran caràcters  com fletxes...
  506.           (mireu la figura adjunta).
  507.                
  508.                Recordeu  que per tornar  a  la  situació  original  cal fer
  509.           servir l'opció Control posterior del submenú Impresión Controlada
  510.           del menú Impresión.
  511.                
  512.                Segurament,   també  caldrà   que   activem   l'opció  Texto
  513.           comprimido del submenú Variantes formato del menú Impresión.
  514.                
  515.                Per exemple: volem fer una llista de 38 alumnes amb un paper
  516.           de 25 cm. Això vol dir que per cada línia tenim 0,66 cm (25/38).
  517.                
  518.                Donat que una  polzada  equival  a  2,54  cm,  els  0,66 cm,
  519.           expressats en polzades seran: 0,66/2,54= 0,26 polzades
  520.                
  521.                De la  llista  de  codis anterior,  utilitzarem  el codi que
  522.           permet un ajustament més fi de l'espai entre línies, és a dir, el
  523.           que ajusta a la 216a. part de polzada. 
  524.                
  525.                La tercera xifra del codi  indica  la  longitud entre línies
  526.           expressada  com a  múltiple  d'aquestes  petites  parts  (216è de
  527.           polzada).  Aleshores,   com que les  0,26  polzades  de distància
  528.  
  529.  
  530.  
  531.  
  532.  
  533.           8 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  534.              Programa d'Informàtica Educativa
  535.  
  536.  
  537.  
  538.  
  539.                                                        Butlletí Framework 4
  540.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  541.                                                                            
  542.  
  543.           entre  línies equivalen  a 56  d'aquestes parts (0,26*216≈56), el
  544.           codi que caldrà introduir a l'opció Secuencia control previa  és:
  545.           27 51 56.
  546.                
  547.                Resumint,  i com a  norma general,  aquesta tercera xifra de
  548.           codi es pot obtenir a través de la fórmula següent:
  549.                
  550.                    longitud del paper en cm * 216
  551.                n = ───────────────────────────────
  552.                        nombre d'alumnes * 2,54
  553.                
  554.                A l'opció Control posterior normalment cal posar 27 50, però
  555.           això depèn de la configuració de la impressora.
  556.                
  557.                També cal que activem l'opció Texto  comprimido  del submenú
  558.           Variantes formato del menú Impresión.
  559.                
  560.                Els menús quedaran com a la pantalla següent:
  561.                
  562.           ┌────────────────────────────────────────────────────────────────────────────────┐
  563.           │ Util Disco  Crear  Edit  Local  Ventana  Texto  Números  Gráfico Imprimir 15 41│
  564.           │░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░╔═══════════════════════════════════╗│
  565.           │░<A:\>═════════════════════════════════════║    Comenzar                       ║│
  566.           │[4But]═════════════════════════════════════║    Terminar impresión local       ║│
  567.           │║[¿Com fer llistes d'alumnes?]─────────────║    Salto de página                ║│
  568.           │║│[----#····························║───────────────────────────────────║│
  569.           │║│Control posterior normalment cal posar 2 ║ ∙∙ Pausa                          ║│
  570.           │║│configuració de l'impressora.            ║ ∙∙ Retención cambio de página     ║│
  571.           │║│                                         ║  Activar cola de impresión      ║│
  572.           │║│╔════════════════════════════════════════╗───────────────────────────────────║│
  573.           │║│║ ∙∙ Imprimir ventana en una página      ║    Fichero formato             {} ║│
  574.           │║│║ ∙∙ Empezar en página nueva             ║   Variantes formato              ║│
  575.           │║│║    Número de página                {0} ║   Impresión controlada           ║│
  576.           │║│║    Líneas a saltar                 {0} ║───────────────────────────────────║│
  577.           │║└║────────────────────────────────────────║   Destino de impresión           ║│
  578.           │╚═║    Secuencia control previa      {} ║   Opciones de salida             ║│
  579.           │░░║    Control posterior              {} ║═══════════════════════════════════╝│
  580.           │░░║────────────────────────────────────────║░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░│
  581.           │░░║ ∙∙ Actualizar fórmula en impresión     ║░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░│
  582.           │░░╚════════════════════════════════════════╝░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░│
  583.           │░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░│
  584.           │░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░[4But    ]░│
  585.           │                        ║           [4But]             ║Doc:      1/1           │
  586.           │                                                                                │
  587.           │Imprimir:  Impresión controlada:  Control posterior    {}                     │
  588.           └────────────────────────────────────────────────────────────────────────────────┘
  589.  
  590.                
  591.                
  592.                Ara  només  cal  que  fem  la  impressió  mitjançant l'opció
  593.           Comenzar del menú Impresión.   
  594.  
  595.  
  596.  
  597.  
  598.  
  599.  
  600.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 9 
  601.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  602.                                                                            
  603.  
  604.  
  605.  
  606.           Butlletí Framework 4                                             
  607.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  608.  
  609.  
  610.  
  611.           Per què l'última pàgina surt en blanc en fer la impressió d'un document?
  612.  
  613.                Quan ens trobem  amb això,  és fàcil  que  sigui  perquè  al
  614.           final del document hi ha línies que només tenen caràcters de salt
  615.           de  línia.  Activant l'opció Mostrar caracteres ocultos  del menú
  616.           Edit els podrem veure. 
  617.                La pantalla presentarà un aspecte com aquest:
  618.  
  619.  
  620.           ┌────────────────────────────────────────────────────────────────────────────────┐
  621.           │ Util Disco  Crear  Edit  Local  Ventana  Texto  Números  Gráfico Imprimir 13 26│
  622.           │░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░│
  623.           │░░<A:\>═══════════════════════╗░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░<Librería>░│
  624.           │░░║   4BUTLLE.TXT      3K     ║░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░│
  625.           │[Doc]═════════════════════════════════════════════════════════════════╗░░░>A:<░│
  626.           │║     Quan·es·∙trobem··∙amb·∙això,·∙és·fàcil·que·sigui··∙perquè·al·    ║░░░<C:>░│
  627.           │║final·del·document·hi·ha·línies·que·només·tenen·caràcters·RETURN.·    ║░░░░░░░░│
  628.           │║Activant·∙l'opció·Mostrar·caracteres·∙ocultos·del·∙menú·∙Edit·els·    ║░░░░░░░░│
  629.           │║podrem·veure.                                                        ║░░░░░░░░│
  630.           │║                                                                     ║░░░░░░░░│
  631.           │║                                                                     ║░░░░░░░░│
  632.           │║                                                                     ║░░░░░░░░│
  633.           │║                                                                     ║░░░░░░░░│
  634.           │║                                                                     ║░░░░░░░░│
  635.           │║                                                                     ║░░░░░░░░│
  636.           │║                                                                      ║░░░░░░░░│
  637.           │╚══════════════════════════════════════════════════════════════════════╝░░░░░░░░│
  638.           │░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░│
  639.           │░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░│
  640.           │░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░│
  641.           │░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░│
  642.           │░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░░[Doc   ]░░░│
  643.           │                         ║              Doc             ║Doc:      1/1          │
  644.           │                                                                                │
  645.           │ Edit:  Mostrar caracteres ocultos                                            │
  646.           └────────────────────────────────────────────────────────────────────────────────┘
  647.  
  648.                
  649.                L'eliminació dels salts de línia sobrants es pot fer amb les
  650.           tecles d'esborrar Supr (Del) i «── (Backspace).     
  651.  
  652.  
  653.  
  654.  
  655.  
  656.  
  657.  
  658.  
  659.  
  660.  
  661.  
  662.  
  663.  
  664.  
  665.  
  666.  
  667.           10 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  668.              Programa d'Informàtica Educativa
  669.  
  670.  
  671.  
  672.  
  673.                                                        Butlletí Framework 4
  674.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  675.                                                                            
  676.  
  677.                
  678.                                    ESQUEMES
  679.                
  680.                                              
  681.  
  682.  
  683.           Etiquetes de les finestres
  684.  
  685.                El Framework III ofereix noves facilitats  orientades  a les
  686.           etiquetes d'una finestra:
  687.                - L'etiqueta  d'una finestra  pot tenir més  d'una  línia si
  688.           està activada l'opció Etiquetas multilínea  del  submenú Opciones
  689.           de ventana del menú Ventana.
  690.                
  691.                - En imprimir l'índex d'un esquema es pot regular  el nombre
  692.           d'espais  que   els  subapartats  quedaran  sagnats   respecte  a
  693.           l'apartat  al  qual  pertanyen amb l'opció Sangrar  etiquetas del
  694.           submenú Opciones de ventana.
  695.                
  696.                - La numeració dels  apartats  pot  començar  a  partir d'un
  697.           número qualsevol utilitzant l'opció Numerar de  nuevo del submenú
  698.           Opciones de ventana.  
  699.                
  700.                - Es  poden  canviar  els  atributs  d'estil  de  totes  les
  701.           etiquetes d'un esquema situant el cursor  a sobre del marc  de la
  702.           finestra  i utilitzant les diverses  opcions del  menú  Texto. El
  703.           Framework preguntarà si el canvi afecta el contingut de l'esquema
  704.           (prement S) o només les etiquetes (prement N).
  705.  
  706.  
  707.           Impressió d'un esquema
  708.  
  709.                Per imprimir un esquema hi  ha  dues possibilitats bàsiques:
  710.           imprimir-ne l'índex o el contingut global. La mecànica és similar
  711.           en ambdós casos.  Cal situar el cursor a sobre del marc del docu-
  712.           ment i seleccionar l'opció Comenzar  del menú Imprimir. Si la vi-
  713.           sualització està en modalitat d'esquema,  se n'imprimirà l'índex.
  714.           Si està  en  modalitat de  contingut (s'hi accedeix  prement F10)
  715.           s'imprimirà tot el text.
  716.                
  717.                Si només es volen imprimir algunes seccions de l'esquema, es
  718.           pot fer seleccionant,  amb F6,  les que interessen i procedir com
  719.           en el cas anterior.
  720.                
  721.                En  imprimir  l'índex  de  l'esquema  es  pot   incloure  la
  722.           numeració de les pàgines. Per fer-ho cal seleccionar, abans de la
  723.           impressió i des de  la visualització en forma  d'esquema, l'opció
  724.           Mostrar núm página  del menú  Ventana.  Cal tenir  en  compte que
  725.           aquesta numeració no s'actualitza automàticament en  modificar el
  726.           document,  motiu pel qual, si s'han fet correccions, la numeració
  727.           pot ser  errònia.  Cal,  doncs,  actualitzar-la  abans d'imprimir
  728.           desactivant l'opció Mostrar núm página i tornant-la a activar.
  729.                
  730.  
  731.  
  732.  
  733.  
  734.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 11 
  735.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  736.                                                                            
  737.  
  738.  
  739.  
  740.           Butlletí Framework 4                                             
  741.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  742.  
  743.  
  744.                En imprimir  l'esquema,  el  contingut  de  cada  apartat va
  745.           precedit  pel seu nom,  llevat  del cas en  el  qual aquests noms
  746.           s'han ocultat mitjançant  l'opció Visualizar  etiquetas. Una cosa
  747.           similar succeirà amb la seva numeració que es  visualitzarà  o no
  748.           segons que l'opció Numerar etiquetas estigui o no activada.
  749.                
  750.                Existeix una macro que  incorpora a un  esquema una finestra
  751.           inicial amb el seu índex,  el qual inclou la numeració dels dife-
  752.           rents apartats (1).
  753.  
  754.  
  755.           Canvi de dimensions i desplaçament de finestres
  756.  
  757.                Si es visualitza un  esquema amb la  modalitat de finestres,
  758.           se'n pot alterar la forma i la  situació.  Això pot interessar en
  759.           algunes aplicacions.
  760.                
  761.                Per modificar les  dimensions d'una finestra,  cal situar el
  762.           cursor  a sobre del seu marc  i prémer  F4.  Després  d'això, les
  763.           tecles  «─ i ─» permeten reduir-ne i ampliar-ne l'amplada, mentre
  764.           que  i  permeten reduir-ne i ampliar-ne l'alçada. La zona dreta
  765.           de  la  línia sobreil.luminada situada  a la part inferior  de la
  766.           pantalla indica,  mentre es fan les modificacions, les dimensions
  767.           de la finestra. Quan ja s'han fixat les dimensions desitjades, la
  768.           tecla «─┘  confirmarà la modificació.  Si es vol  que la finestra
  769.           ocupi tot l'espai disponible en  pantalla es pot  prémer novament
  770.           la  tecla  F4  mentre  s'estan  canviant  les  dimensions  de  la
  771.           finestra.
  772.                
  773.                La modificació de les dimensions de la finestra  no n'altera
  774.           el contingut.  Si es vol,  per exemple,  que el text contingut en
  775.           una   finestra   s'adapti   a   les   noves   dimensions,  caldrà
  776.           reorganitzar-lo utilitzant  l'opció  Límite:  margen  derecho del
  777.           menú Texto.
  778.                
  779.                Les  finestres,  inicialment,  estan situades una  a sota de
  780.           l'altra en forma encolumnada.  Aquesta situació es pot variar amb
  781.           la  tecla F3  (Desplazar)  si prèviament s'ha seleccionat l'opció
  782.           Libre desplazamiento  del menú Ventana. Per desplaçar la finestra
  783.           cal situar el cursor  a sobre del marc,  prémer F3,  modificar la
  784.           situació amb  les tecles de cursor  i,  finalment, prémer «─┘ per
  785.           confirmar la posició  desitjada.  Durant el desplaçament, la part
  786.           dreta de  la  línia sobreil.luminada  assenyala la  posició de la
  787.           finestra que es desplaça.   
  788.  
  789.  
  790.  
  791.  
  792.  
  793.  
  794.           _______________
  795.  
  796.                (1) Aquesta macro s'ha distribuït amb la Caixa de macros.
  797.  
  798.  
  799.  
  800.  
  801.           12 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  802.              Programa d'Informàtica Educativa
  803.  
  804.  
  805.  
  806.  
  807.                                                        Butlletí Framework 4
  808.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  809.                                                                            
  810.  
  811.           Columnes periodístiques
  812.  
  813.                Les  possibilitats descrites a  l'apartat  anterior permeten
  814.           l'escriptura en diverses  columnes com  en el format  usual a les
  815.           revistes i als diaris. Cal tenir present que aquest tipus de tas-
  816.           ques  no  són senzilles i que  el  Framework  ofereix  un conjunt
  817.           d'eines limitat per afrontar-les. 
  818.                
  819.                Hi  ha  dos aspectes necessaris per  treballar adequadament:
  820.           disposar de finestres de forma  i dimensions en harmonia   amb el
  821.           format d'edició que s'utilitzarà  i aconseguir que  el text pugui
  822.           passar d'una finestra a una altra d'una manera còmoda.
  823.                
  824.                En  el  primer  aspecte  cal  conèixer  el  format  d'edició
  825.           desitjat (dimensions de la pàgina, nombre de columnes per pàgina,
  826.           nombre  de  caràcters   per  columna...),   crear  les  finestres
  827.           necessàries  amb les dimensions  adequades   mitjançant la  tecla
  828.           F4, i situar-les en la posició correcta amb F3. 
  829.                
  830.                El segon aspecte,  la connexió entre les diverses finestres,
  831.           queda regulat per una  nova  opció  del  Framework  III: Columnas
  832.           periodísticas  del menú Ventana.  Si aquesta opció està activada,
  833.           un text  que no  cap en  una de  les  columnes,  passa  de manera
  834.           automàtica al començament de la següent.
  835.                
  836.                Quan la pàgina que s'està utilitzant ja  és plena, Framework
  837.           pot crear una nova  pàgina  en  blanc i que  tingui  les mateixes
  838.           característiques que la que s'està usant.  Per fer això cal tenir
  839.           actualitzada   l'opció  Página:   creación  automática  del  menú
  840.           Ventana.
  841.                
  842.                Una eina  especialment  útil  per a  la  creació  de pàgines
  843.           periodístiques és la macro {ALT-F7}  situada a la Libreria. Ajuda
  844.           de  manera eficaç  a la  creació de  pàgines  periodístiques. Per
  845.           utilitzar-la només cal prémer  les tecles  ALT  i F7 i seguir les
  846.           instruccions.  L'última  pregunta  de la macro (¿Desea  salto au-
  847.           tomático entre columnas?)  és errònia i s'ha d'interpretar  com a
  848.           creació automàtica de noves pàgines.   
  849.  
  850.  
  851.  
  852.  
  853.  
  854.  
  855.  
  856.  
  857.  
  858.  
  859.  
  860.  
  861.  
  862.  
  863.  
  864.  
  865.  
  866.  
  867.  
  868.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 13 
  869.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  870.                                                                            
  871.  
  872.  
  873.  
  874.           Butlletí Framework 4                                             
  875.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  876.  
  877.  
  878.                
  879.           L'ADAPTACIÖ DEL FRAMEWORK II A FRAMEWORK III
  880.  
  881.  
  882.  
  883.  
  884.                Es pot dir,  en principi, que un usuari pot estar treballant
  885.           un dia amb el Framework II i passar a treballar l'endemà  amb  el
  886.           Framework III de  manera natural.  Fora d'algunes excepcions, que
  887.           ja  analitzarem  més endavant,  l'activitat  desenvolupada  en un
  888.           àmbit  es pot  realitzar de manera anàloga en  el  nou ambient de
  889.           treball.   Tot  i   amb  això,   interessa  incorporar  de  forma
  890.           progressiva aquelles novetats del Framework III que poden incidir
  891.           en el tipus de treball que cada usuari realitza.
  892.                
  893.                El Framework III reconeix els arxius amb extensió .FW2 i els
  894.           pot  recuperar  del  disc  de  la  manera  usual.  En enregistrar
  895.           posteriorment aquests documents ho farà mantenint-ne el nom, però
  896.           donant-los  l'extensió  .FW3   i   els enregistrarà amb el format
  897.           nou.   Existirà,   doncs,  una  duplicitat  d'arxius.  La  versió
  898.           Framework II no tindrà cap més finalitat que la de còpia temporal
  899.           de seguretat.
  900.                
  901.                El programa  Framework III ocupa més memòria  i  deixa menys
  902.           memòria disponible  per als documents.  Per això es pot  donar el
  903.           cas que alguns arxius  .FW2  no  es  puguin carregar directament.
  904.           Caldrà dividir-los prèviament des  de Framework II en  arxius més
  905.           petits que es puguin recuperar.
  906.                
  907.                Aquest pas del Framework II al Framework  III és reversible.
  908.           Pot  exportar-se un  document  en format .FW2  utilitzant l'opció
  909.           Framework II  del submenú Exportar  del menú Disco.  Cal tenir en
  910.           compte   que en aquest procés es perden tots aquells elements que
  911.           existeixen  al  Framework III però  que el Framework  II no tenia
  912.           (exponents, notes a peu de pàgina, etiquetes multilínia...).
  913.                
  914.                En un  primer contacte amb el  Framework III s'han  de tenir
  915.           presents els aspectes següents,  que funcionen  de forma diferent
  916.           que al Framework II:
  917.                
  918.                - La llibreria és molt diferent. Les macros de Framework II
  919.                          {ALT-F1}  (ensenya llibreria)
  920.                          {ALT-F2}  (emmagatzema llibreria)
  921.                          {ALT-F4}  (ensenya hora)
  922.                          {ALT-F9}  (ensenya agenda)
  923.                          {ALT-F10} (marca número de telèfon)
  924.           no existeixen  a Framework III.  Les macros  {ALT-F7} (retalla) i
  925.           {ALT-F8}  (enganxa);  també desapareixen de la llibreria i ara es
  926.           poden realitzar amb Shift-F7 i Shift-F8 utilitzant la tecla Shift
  927.           de canvi a majúscules.
  928.                
  929.  
  930.  
  931.  
  932.  
  933.  
  934.  
  935.           14 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  936.              Programa d'Informàtica Educativa
  937.  
  938.  
  939.  
  940.  
  941.                                                        Butlletí Framework 4
  942.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  943.                                                                            
  944.  
  945.                - La mecànica per bloquejar columnes també és molt diferent.
  946.           Ara es  pot bloquejar més d'una columna  i  més  d'una  fila. Per
  947.           bloquejar files i columnes cal col.locar el cursor a sobre  de la
  948.           primera cel.la  que no  es  vol bloquejar  i  des  d'aquesta, cal
  949.           activar l'opció  Bloquear Col/Filas del menú Edit.
  950.                
  951.                - La part de  la dreta de la  línia d'estat dóna  en algunes
  952.           ocasions informació diferent.  Així,  en un document de text, les
  953.           columnes són numerades   a partir del 0 i no a partir de l'1, com
  954.           passava al Framework II.  En una base  de dades,  la primera dada
  955.           indica el número del registre en què està  situat el cursor  i la
  956.           segona,  el  nombre  de registres  que es poden  visualitzar a la
  957.           base.   Si aquest  número està sobreil.luminat vol dir  que  a la
  958.           base s'ha realitzat algun filtratge i que hi ha  registres que no
  959.           es visualitzen.
  960.                
  961.                - En el menú d'impressió s'ha canviat el nom  de les marques
  962.           de control que són necessàries per incloure en  peus o capçaleres
  963.           la data i l'hora.  S'ha d'utilitzar <data> en comptes de <date> i
  964.           <hora> en comptes de <time>.
  965.                
  966.                - Algunes  opcions  de  menú   han  canviat  de  nom   o  de
  967.           localització.  Això incideix en el funcionament del programa quan
  968.           s'accedeix als menús amb les  seves  inicials.  També  afecta els
  969.           programes Fred que utilitzen aquestes opcions de menú. Els canvis
  970.           més significatius són:
  971.                
  972.                    -  Als menús Importar  i Exportar s'ha canviat el nom de
  973.                       les opcions posant-hi una lletra al davant (de la A a
  974.                       la J)
  975.                    -  L'opció Unir con guión passa del menú Edit al submenú
  976.                       Guiones:División silábica d'aquest mateix menú.
  977.                    -  Les  opcions del submenú  Destino  de  impresión  han
  978.                       canviat de nom.
  979.                
  980.                - La  mecànica d'ordenació  dels fulls de càlcul  ha canviat
  981.           del tot i ara funciona d'una manera molt més racional.
  982.                
  983.                - S'han modificat diverses funcions del llenguatge Fred. Cal
  984.           remarcar especialment el canvi de sintaxi de la funció @sense.   
  985.  
  986.  
  987.  
  988.  
  989.  
  990.  
  991.  
  992.  
  993.  
  994.  
  995.  
  996.  
  997.  
  998.  
  999.  
  1000.  
  1001.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 15 
  1002.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  1003.                                                                            
  1004.  
  1005.  
  1006.  
  1007.           Butlletí Framework 4                                             
  1008.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1009.  
  1010.  
  1011.  
  1012.                              RECURSOS  AVANÇATS
  1013.  
  1014.                                              
  1015.  
  1016.  
  1017.           Adaptació del Framework: utilitats instal.lables
  1018.  
  1019.           Funcionalitats
  1020.  
  1021.                Al  menú  Util   tenim  tres  opcions   que  són   utilitats
  1022.           instal·lables,   les   quals   es   poden   configurar   per  tal
  1023.           d'automatitzar  l'accés a  d'altres  programes.  Això  ens permet
  1024.           executar  aplicacions escrites  en  FRED,  comandaments del DOS i
  1025.           programes externs des dels menús del Framework.
  1026.                
  1027.                La versió  original  del Framework III està  configurada per
  1028.           executar  dBASE;  la  versió  que  s'ha  lliurat  als  centres ha
  1029.           incorporat  el programa que carrega els caràcters  catalans  a la
  1030.           impressora: PRTCAT.
  1031.                
  1032.                La instal·lació es fa mitjançant el programa de configuració
  1033.           del Framework  III:  SETUPFW.EXE,  que  ens  permet  connectar un
  1034.           element del menú amb un programa FRED.
  1035.                
  1036.                Per cada utilitat hem de donar:
  1037.                
  1038.                 - El nom que representarà l'opció al menú.
  1039.                 - El nom de l'arxiu que conté el programa FRED.
  1040.                 - El text del missatge que descriu l'opció.
  1041.  
  1042.  
  1043.           Exemple
  1044.  
  1045.                Instal·lació de l'opció 2 PRTCAT. 
  1046.                
  1047.                (Aquesta  opció  ja  està  instal·lada  a  les  versions del
  1048.           Framework III que ha tramès el PIE als centres.)
  1049.                
  1050.                En aquest cas, les dades que s'han donat al programa SETUPFW
  1051.           són:
  1052.                
  1053.                 - PRTCAT (nom de l'opció)
  1054.                 - RUNPRTCA.FW3 (programa FRED)
  1055.                 - Envia a la impressora els caràcters catalans (missatge)
  1056.                
  1057.                Suposem que el Framework III està instal.lat en el disc dur,
  1058.           al directori C:\FW3  i que l'arxiu RUNPRTCA.FW3 està situat també
  1059.           en aquest directori.
  1060.                
  1061.           0.  Sortiu al sistema operatiu.  (Si esteu dins del Framework cal
  1062.               seleccionar l'opció: SALIR de Framework III ).
  1063.  
  1064.           1.  Introduïu en la unitat <A:> el disc d'instal.lació
  1065.  
  1066.  
  1067.  
  1068.           16 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  1069.              Programa d'Informàtica Educativa
  1070.  
  1071.  
  1072.  
  1073.  
  1074.                                                        Butlletí Framework 4
  1075.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1076.                                                                            
  1077.  
  1078.  
  1079.           2.  Situeu-vos  en  el  directori on  es  troba el  Framework III
  1080.               (C:\FW3)
  1081.  
  1082.                C: «─┘
  1083.                CD \FW3 «─┘
  1084.  
  1085.           3.  Executeu el programa SETUPFW
  1086.  
  1087.               A:SETUFW «─┘
  1088.  
  1089.           4.  Elegiu l'opció
  1090.  
  1091.              (2) OTROS USOS DEL PROGRAMA SETUP.
  1092.  
  1093.           5.  Indiqueu la unitat i el directori de l'arxiu FWSETUP:
  1094.  
  1095.               (2) FWSETUP está en la unidad y directorio activos,
  1096.                   que son ---> C:\FW3
  1097.  
  1098.           6.  Elegiu l'opció del menú principal:
  1099.  
  1100.               (5) UTILIDADES
  1101.  
  1102.           7.  Del menú "Cambios en utilidades":
  1103.  
  1104.               (1) UTILIDADES nombres de menús ficheros y mensajes
  1105.  
  1106.           8.  Heu de donar les dades següents:
  1107.  
  1108.              (4) Nombre de menú 2:  PRTCAT
  1109.              (5) Nombre fichero 2: RUNPRTCA.FW3
  1110.              (6) Mensaje usuario 2: envia els caràcters catalans a  impressora 
  1111.  
  1112.           9.  Torneu al menú principal per enregistrar els canvis:
  1113.  
  1114.              (M) Menú principal
  1115.              (7) ALMACENAR CAMBIOS
  1116.  
  1117.           10. Indiqueu la  unitat  i el  directori de  l'arxiu  FWSETUP per
  1118.               escriure les modificacions:
  1119.  
  1120.              (2) FWSETUP está en la unidad y directorio activos,
  1121.  
  1122.                  que son ---> C:\FW3
  1123.  
  1124.           Si tot ha anat bé, SETUPFW mostrarà el missatge
  1125.  
  1126.               El fichero FWSETUP ha sido grabado en:
  1127.  
  1128.               ---> C:\FW3  
  1129.  
  1130.  
  1131.  
  1132.  
  1133.  
  1134.  
  1135.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 17 
  1136.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  1137.                                                                            
  1138.  
  1139.  
  1140.  
  1141.           Butlletí Framework 4                                             
  1142.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1143.  
  1144.  
  1145.  
  1146.           Execució de programes externs. La funció Fred @run
  1147.  
  1148.                Hem vist com connectar un  element del menú  amb un programa
  1149.           FRED.  Per executar comandaments del DOS o  programes externs des
  1150.           d'un menú ho farem utilitzant la  funció @run que  permet accedir
  1151.           al DOS des d'un programa FRED.
  1152.                
  1153.                El format és: @run(accés_DOS, programa [,memòria]) on
  1154.                
  1155.               accés_DOS: és  el nom  d'una finestra o  d'una variable local
  1156.                          que rebrà la sortida del programa.
  1157.               
  1158.               programa:  és  el  nom   del  programa   que  volem  executar
  1159.                          especificant la via d'accés completa de l'arxiu.
  1160.               
  1161.               memòria:   és  el  paràmetre opcional  que  activa  (#TRUE) o
  1162.                          inhibeix (#FALSE)  l'alliberament  de  memòria per
  1163.                          part del Framework III, abans d'accedir al DOS.
  1164.               
  1165.                Exemples:
  1166.                
  1167.                El  programa  RUNPRTCA.FW3  que s'executa  en  triar l'opció
  1168.           PRTCAT conté a l'àrea de fórmula (s'hi accedeix amb F2):
  1169.                
  1170.                  @run(runprtca,"C:\sistema\prtcat.com")
  1171.                
  1172.                Els comandaments interns del DOS: DIR, COPY, TYPE, etc i els
  1173.           arxius de comandaments (extensió .BAT) s'executen via COMMAND.COM
  1174.           utilitzant l'opció: '/c'. Per exemple, per copiar tots els arxius
  1175.           del directori C:\USUARI sobre la unitat A:
  1176.                
  1177.                - Creem una finestra de text per escriure el programa FRED.
  1178.                - Entrem a l'àrea de fórmula: F2 F9
  1179.                - Entrem al programa:
  1180.                
  1181.                  @local(dos),
  1182.                  @run(dos,"C:\COMMAND.COM /c COPY C:\USUARI\*.* A:")
  1183.                
  1184.                - Sortim de l'àrea de fórmula: ESC
  1185.                - Executem el programa: F5
  1186.                
  1187.                Donat que  el  Framework  III  ocupa  molta  memòria,  per a
  1188.           l'execució de  programes grans cal utilitzar  el  paràmetre #TRUE
  1189.           que activa l'opció d'alliberament  de memòria  abans d'accedir al
  1190.           DOS.  Per exemple,  si teniu el programa AUTOSKETCH  al directori
  1191.           C:\AUTO utilitzareu:
  1192.                
  1193.                  @local(dir_fw3,dos),
  1194.                  dir_fw3 := @setdirectory("C:\AUTO"),
  1195.                  @run(dos,"C:SKETCH.EXE",#TRUE),
  1196.                  @setdirectory(dir_fw3)
  1197.                
  1198.  
  1199.  
  1200.  
  1201.  
  1202.           18 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  1203.              Programa d'Informàtica Educativa
  1204.  
  1205.  
  1206.  
  1207.  
  1208.                                                        Butlletí Framework 4
  1209.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1210.                                                                            
  1211.  
  1212.                El fet de tenir només tres utilitats instal·lables limita el
  1213.           nombre de programes que podem executar des de Framework III.
  1214.                
  1215.                La utilització de  la funció FRED  @menú facilitaria l'accés
  1216.           guiat per menús en un conjunt més ampli de programes.     
  1217.  
  1218.  
  1219.  
  1220.  
  1221.  
  1222.  
  1223.  
  1224.  
  1225.  
  1226.  
  1227.  
  1228.  
  1229.  
  1230.  
  1231.  
  1232.  
  1233.  
  1234.  
  1235.  
  1236.  
  1237.  
  1238.  
  1239.  
  1240.  
  1241.  
  1242.  
  1243.  
  1244.  
  1245.  
  1246.  
  1247.  
  1248.  
  1249.  
  1250.  
  1251.  
  1252.  
  1253.  
  1254.  
  1255.  
  1256.  
  1257.  
  1258.  
  1259.  
  1260.  
  1261.  
  1262.  
  1263.  
  1264.  
  1265.  
  1266.  
  1267.  
  1268.  
  1269.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 19 
  1270.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  1271.                                                                            
  1272.  
  1273.  
  1274.  
  1275.           Butlletí Framework 4                                             
  1276.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1277.  
  1278.  
  1279.  
  1280.                    ELS LECTORS ENS ESCRIUEN
  1281.  
  1282.  
  1283.  
  1284.           ¡ És clar que és possible !
  1285.  
  1286.                Al número 3  del "Butlletí Framework", a la secció Preguntes
  1287.           i respostes,  algú  preguntava  com es  podia fer  per  donar dos
  1288.           formats diferents a un paràgraf.  La resposta era NO ÉS POSSIBLE.
  1289.           Tanmateix sí que es pot fer i, a més, de diverses maneres. 
  1290.                
  1291.                Una manera molt àgil de fer-ho consisteix a crear els marges
  1292.           estrets fent  servir  l'espai "dur".  Això s'aconsegueix prement,
  1293.           al començament de cada ratlla (si volem el marge a  l'esquerra) o
  1294.           immediatament  després de  l'última  paraula sencera  anterior al
  1295.           nou marge dret,  tants  espais  durs  com  vulguem  que  minvi la
  1296.           marginació. Així, si tenim un text amb el marge dret a 65 i volem
  1297.           que hi  hagi  cinc  ratlles amb el  marge dret  a 50  situarem el
  1298.           cursor  a la  primera d'aquestes  cinc ratlles  i  al  darrera de
  1299.           l'última lletra de l'última paraula sencera anterior a la columna
  1300.           50  (les indicacions de la línia d'estat i de la  línia de format
  1301.           ens  hi  ajudaran,   però  també  podem  anar-hi   amb  [Ctrl+50]
  1302.           Rightarrow)   i   prémer   [Ctrl+15]   [Ctrl+Barra   espaiadora];
  1303.           repetirem aquesta operació a les quatre  línies restants.
  1304.                
  1305.                Un  avantatge  notable  d'aquest  sistema  és  que  el podem
  1306.           utilitzar  tant  en  textos  ja  editats com  a  mesura  que anem
  1307.           escrivint.  En el  primer  cas,  només cal  tenir  el  text sense
  1308.           justificar,  cosa que,  a més, ens permetrà de crear un parell de
  1309.           macros senzilles,  una que localitzi l'últim espai en blanc abans
  1310.           de la columna "n"  on començarà el nou marge dret (Inici [Ctrl+n]
  1311.           Rightarrow  [Ctrl+Leftarrow] Leftarrow),  i una altra  que ens hi
  1312.           insereixi  els espais  durs  ([Ctrl+e] [Crtl+Barra espaiadora]) i
  1313.           baixi  a la  línia següent.  Aquestes dues macros  s'han de crear
  1314.           separades a fi de poder  anar comprovant la  correcta execució de
  1315.           la primera,  perquè podria ser que a la columna "n"  hi hagués un
  1316.           espai  en  blanc o bé  un  signe extern a  la paraula (parèntesi,
  1317.           cometes,  claudàtors,  etc.),  i en aquests casos el cursor  o bé
  1318.           aniria a parar entre les dues paraules anteriors o bé es quedaria
  1319.           al signe no alfabètic.  Un cop finalitzat el procés  es justifica
  1320.           tot el text alhora.
  1321.                
  1322.                
  1323.                                                           Jordi J. Teixidor
  1324.                                                 I. B. Manuel de Cabanyes   
  1325.  
  1326.  
  1327.  
  1328.  
  1329.  
  1330.  
  1331.  
  1332.  
  1333.  
  1334.  
  1335.  
  1336.           20 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  1337.              Programa d'Informàtica Educativa
  1338.  
  1339.  
  1340.  
  1341.  
  1342.                                                        Butlletí Framework 4
  1343.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1344.                                                                            
  1345.  
  1346.           Gràfiques de funcions en Framework
  1347.  
  1348.  
  1349.           Són ben conegudes les limitacions gràfiques  del  Framework, així
  1350.           com d'altres paquets informàtics a  l'hora d'intentar representar
  1351.           la  gràfica d'una  funció  matemàtica,  ja  que  aquest  tipus de
  1352.           material està pensat més per a tasques de gestió que no pas per a
  1353.           aplicacions científiques.
  1354.  
  1355.           Però, gràcies al llenguatge FRED que incorpora el Framework, s'ha
  1356.           confeccionat un programa gràfic  que ho permet.  El mètode gràfic
  1357.           escollit  en  la  confecció  del  programa  és  l'utilitzat  pels
  1358.           ordinadors especialitzats en gràfics.
  1359.  
  1360.  
  1361.           El programa que es presenta reuneix les següents característiques
  1362.           següents:
  1363.  
  1364.           a)  Dibuixa les gràfiques dins  d'una finestra  de representació,
  1365.           les dimensions de la qual les elegeix l'usuari. Una disminució de
  1366.           les  dimensions  de  la  finestra  realitza  una  ampliació sobre
  1367.           qualsevol part del dibuix.
  1368.                     
  1369.           b)  Dibuixa   els eixos d'acord amb els criteris  següents: a) Si
  1370.           l'origen  (0,0)  pertany  a  la  finestra,  els  eixos  es tracen
  1371.           normalment i comprenen l'origen.  b) Si l'origen és exterior a la
  1372.           finestra,  els eixos X i Y es confondran, respectivament, amb els
  1373.           costats inferior  i esquerra  de  la  finestra.  c) Si un sol eix
  1374.           talla la finestra, aquest serà dibuixat.
  1375.  
  1376.           c)  Gradua  els  eixos  d'acord  amb  les  unitats  que  l'usuari
  1377.           introdueix.
  1378.  
  1379.           d)  Es pot elegir el pas de representació. Com més petit sigui el
  1380.           pas millor resolució tindrà la gràfica,  però el procés  serà més
  1381.           lent.
  1382.  
  1383.           e)  Les parts de  la gràfica que  no pertanyen a  la finestra són
  1384.           retallades.  Aquest  procés  permet  visualitzar  les  asímptotes
  1385.           verticals.
  1386.  
  1387.  
  1388.                                                         Josep Pérez i Pérez
  1389.                                                           I.B. Sant Andreu 
  1390.  
  1391.  
  1392.           L'arxiu GRAFIFW que conté aquest programa i la seva documentació,
  1393.           es  pot   recuperar   telemàticament  a  través   de  l'opció  de
  1394.           transmissió de fitxers de la XTEC.    
  1395.  
  1396.  
  1397.  
  1398.  
  1399.  
  1400.  
  1401.  
  1402.  
  1403.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 21 
  1404.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  1405.                                                                            
  1406.  
  1407.  
  1408.  
  1409.           Butlletí Framework 4                                             
  1410.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1411.  
  1412.  
  1413.  
  1414.                             COL·LABORACIONS
  1415.  
  1416.  
  1417.  
  1418.           L'escarabat d'or
  1419.  
  1420.                Us plantegem un problema  per resoldre amb  el Framework, en
  1421.           el qual surten molts conceptes;  des de la part de processador de
  1422.           textos fins  a la  de  base  de  dades.  De  fet,  és un problema
  1423.           plantejat per l'escriptor nord-americà Edgar Allan Poe en  el seu
  1424.           conte  "L'Escarabat d'Or".  Nosaltres n'hem fet  una adaptació al
  1425.           català, amb la finalitat d'utilitzar-la a la classe d'estadística
  1426.           de primer de BUP i   a la  classe d'informàtica de segon  de BUP.
  1427.           Apuntem a continuació el fragment  del conte i l'esquema  que van
  1428.           donar als alumnes per treballar a la classe d'informàtica que fem
  1429.           a l'I.B. Menéndez y Pelayo.
  1430.                
  1431.           ┌───────
  1432.                    --Bé, seguiu... estic tot impacient.
  1433.                    --Endavant.   Haveu  sentit,  és  clar,  les  moltes
  1434.               històries que es conten, els mil rumors vagues que corren
  1435.               a  propòsit  de  tresors enterrats per  Kidd  i  els seus
  1436.               companys en  algun  indret  de  la  costa  de l'Atlàntic.
  1437.               Aquests rumors havien de tenir algun fonament  positiu. I
  1438.               si han durat tant i han  arrelat talment,  per a mi volia
  1439.               dir que el tresor amagat encara  era sota  terra. Si Kidd
  1440.               hagués amagat el seu botí per  un quant temps  només i se
  1441.               l'hagués endut de seguida, els rumors difícilment haurien
  1442.               arribat  fins  a  nosaltres  en  una  versió  invariable.
  1443.               Observareu que  totes  les  històries  que  us  conten es
  1444.               refereixen a  buscadors  d'or,  però  no  a  trobadors de
  1445.               tresors.  Si el pirata hagués rescatat el  seu tresor, ja
  1446.               no se  n'hauria  parlat mai més.  I a mi em  semblava que
  1447.               qualsevol  accident,  diguem  la  pèrdua  d'un memoràndum
  1448.               indicador  del lloc,  l'havia impossibilitat dels mitjans
  1449.               de recobrar-lo,  i aquest  accident  devia  ésser conegut
  1450.               dels seus companys,  que sense això no haurien sentit dir
  1451.               mai  que el tresor havia estat enterrat,  i  que maldaven
  1452.               inútilment per trobar-lo,  i justament aquests treballs a
  1453.               les  palpentes per a descobrir-lo  foren  el  que  va fer
  1454.               néixer els rumors que després  s'escamparen pertot arreu.
  1455.               ¿Haveu sentit  dir mai que  cap  tresor  important hagués
  1456.               estat desenterrat a la costa?
  1457.                    --No, mai.
  1458.                    --Però que les  rampinyes de Kidd eren  immenses, ho
  1459.               sap  tothom.  Jo estava persuadit,  doncs, que encara les
  1460.               guardava la terra;  ¿i us sorprendreu gaire si us dic que
  1461.               sentia una esperança,  gairebé elevada a certesa,  que el
  1462.               pergamí  trobat  d'una manera tan  estranya, contenia les
  1463.               estresenyes perdudes del lloc on era amagat el dipòsit?
  1464.                    --Però, com haveu procedit?
  1465.  
  1466.  
  1467.  
  1468.  
  1469.  
  1470.           22 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  1471.              Programa d'Informàtica Educativa
  1472.  
  1473.  
  1474.  
  1475.  
  1476.                                                        Butlletí Framework 4
  1477.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1478.                                                                            
  1479.  
  1480.                    --Vaig  acostar  altra  vegada  el  pergamí  al foc,
  1481.               després de revifar-lo; però no hi aparegué res. Aleshores
  1482.               vaig dir-me si la capa de  brutícia podia  ésser la causa
  1483.               de la falla;  vaig rentar-lo amb molt de compte amb aigua
  1484.               tèbia i després el vaig  posar en  un recipient d'estany,
  1485.               per la banda del crani,  i vaig posar el recipient damunt
  1486.               d'un fogó amb carbó d'alzina ben abrandat. En pocs minut,
  1487.               quan la casserola s'hagué escalfat ben bé, vaig treure el
  1488.               pergamí,  i  amb indescriptible  alegria  el  vaig trobar
  1489.               cobert en   molts indrets de taques  que semblaven signes
  1490.               posats en  rengle.  Altra vegada el pergamí va anar  a la
  1491.               casserola,  i  l'hi  vaig  deixar  un  minut. En treure'l
  1492.               estava tot ell tal com el veieu.
  1493.                    Legrand,  que havia escalfat  el  pergamí, me'l donà
  1494.               perquè l'examinés.  Els  caràcters següents  eren escrits
  1495.               d'una  forma grossera,  amb una tinta  vermella, entre el
  1496.               cap de mort i el cabrit:
  1497.                    
  1498.                    %&-  Ç9:  -?9: ($=$:J?X!: ! % =H?:(%= W$=: -!:-$: $9
  1499.               $=: :$!$9(: W$=: W!%-=$: 5Ç%/%9(%Ç9 0/%Ç: ! (/$(Y$ &!9Ç(:
  1500.               9?/W$:(  5Ç%/(  9?/W (/?9J X/!9J!X%= :$($9% -/%9J% J?:(%(
  1501.               $:(  (!/%/  X$/  =Ç==  $:5Ç$//$ W$= J%X W$ &?/( Ç9% =!9!%
  1502.               /$J(%  W$  =%/-/$  5Ç$ X%::! X$/ =% -%=% J!95Ç%9(% ! X$Ç:
  1503.               $9T?/%  
  1504.                    
  1505.                    --Però  --vaig  dir-li  en  tornar-li  el pergamí--,
  1506.               estic tan a les fosques com abans.  Ni prometent-me totes
  1507.               les  joies de  Golconda  per la  solució  no  és d'aquest
  1508.               enigma, no em veuria amb cor de desxifrar-lo.
  1509.                    --I no obstant això --replicà  Legrand--, la solució
  1510.               no és pas tan difícil com us deveu imaginar pel cop d'ull
  1511.               que heu donat a  aquests  caràcters.  Aquestes caràcters,
  1512.               que tothom pot  endevinar fàcilment,  formen una xifra, i
  1513.               això vol dir que tenen  una significació,  i donat el que
  1514.               sabem de  Kidd,  no podia suposar-ho  capaç d'empescar-se
  1515.               criptografies  gaire  abstruses.   Vaig  decidir,  doncs,
  1516.               immediatament,  que  aquesta  xifra  era  molt  senzilla,
  1517.               encara  que per al  cap espès del mariner  pogués semblar
  1518.               absolutament insoluble sense conèixer-ne la clau.
  1519.                    --I l'heu desxifrada realment? (...)
  1520.                    
  1521.                    Poe,   Edgar  Allan.   L'escarabat  d'or.  Ed.de  la
  1522.               Magrana, S.A. Barcelona, 1985.  
  1523.           └─────── *(2)
  1524.                
  1525.                Llegiu tot el text, i tracteu de trobar el tresor seguint el
  1526.           procediment següent:
  1527.  
  1528.           _______________
  1529.  
  1530.           (2) L'arxiu que conté aquest text es pot recuperar telemàticament
  1531.               mitjançant l'opció de transmissió  de fitxers de la  XTEC. El
  1532.               seu nom és ESCARAB.
  1533.  
  1534.  
  1535.  
  1536.  
  1537.           ──────────────────────────────────────────────────────────────── 23 
  1538.                                            Programa d'Informàtica Educativa
  1539.                                                                            
  1540.  
  1541.  
  1542.  
  1543.           Butlletí Framework 4                                             
  1544.           ─────────────────────────────────────────────────────────────────
  1545.  
  1546.  
  1547.                
  1548.                1) Col.loqueu en una finestra la part en negreta del  text i
  1549.           feu  en  una base  de  dades una estadística  de  les freqüències
  1550.           d'aparició  de  cada  lletra.   Penseu  si  per  l'ordinador  són
  1551.           diferents é,  è i e:  si cal, substituïu la lletra accentuada per
  1552.           la lletra  sense accent.  Per  exemple,  en  la lletra a,  un bon
  1553.           mètode per comptar el nombre de  vegades que surt  aquesta lletra
  1554.           és demanar des del menú Local que canviï a per a, amb l'opció Fin
  1555.           que ens diu el nombre de vegades que ha fet el canvi.
  1556.                
  1557.                2) Col.loqueu en una finestra el text del pergamí i  feu una
  1558.           altra base de dades amb les freqüències dels símbols.
  1559.                
  1560.                3) Ordeneu les lletres i els símbols per  les freqüències, i
  1561.           esbrineu la traducció de les lletres més freqüents.  Utilitzeu la
  1562.           tecla F3  per  col.locar  les  dues  bases  de  dades  obertes en
  1563.           pantalla, sense encavalcaments, per així poder comparar-les.
  1564.                
  1565.                4) Penseu quines  són les lletres soles  i  a  quins símbols
  1566.           poden correspondre. Feu el mateix amb els dígrafs.
  1567.                
  1568.                5) Mireu quines paraules tenen menys símbols per decodificar
  1569.           i esbrineu la seva traducció.
  1570.                
  1571.                6) Una  vegada  traduït   el  pergamí   creeu  una  finestra
  1572.           col.lectora i col·loqueu-hi la finestra del text,  la del guió de
  1573.           la  classe,  les  dues  bases de  dades,  i la  del text traduït.
  1574.           Deseu-la.
  1575.                
  1576.                7) Imprimiu  la  finestra  col.lectora  amb  text comprimit,
  1577.           marge esquerre 0 i 130 caràcters per línia.
  1578.                
  1579.                
  1580.                
  1581.                                                        Germán Sáez i Moreno
  1582.                                                        IB Menéndez y Pelayo
  1583.                
  1584.  
  1585.  
  1586.  
  1587.  
  1588.  
  1589.  
  1590.  
  1591.  
  1592.  
  1593.  
  1594.  
  1595.  
  1596.  
  1597.  
  1598.  
  1599.  
  1600.  
  1601.  
  1602.  
  1603.  
  1604.           24 ───────────────────────────────────────────────────────────────
  1605.              Programa d'Informàtica Educativa
  1606.  
  1607.  
  1608.  
  1609.