Va fer els estudis primaris i uns cursos de batxillerat, els quals compaginava amb el treball, ja que a la edat de tretze anys es col·locà com ajudant en una corresponsalia d'una entitat bancària. Des de llavors, ha estat sempre empleat de banca fins la seva recent jubilació.

Als divuit anys es traslladà a viure a Torredembarra (Tarragonès - Catalunya), on ha residit permanentment fins ara. Va haver de lluitar de valent per tirar endavant la família que va formar essent encara molt jove. Fruit del seu matrimoni amb Purificació Piñol Usach, que li ha donat tot allò que un home espera d'una dona, ha tingut un fill i dues filles que l'han fet avi de dos néts, el Josep Ramon i la Clara, que li tenen el cor robat.

La música clàssica, la pintura, la literatura i el vídeo son les arts i activitats que ha estudiat i practica amb interès sense haver aconseguit, però, passar de ser un bon afeccionat, tal com s'autoqualifica.

Desitjo expressar la meva gratitud a les següents persones, el recolzament de les quals m'ha animat a fer aquest recull de refranys i les seves aportacions han fet possible enriquir-lo en número i qualitat.

En primer lloc, a l'amic Joan Griñó i Fontanillas que, fins i tot pel carrer i corre cuita, em donava notes dels recentment aconseguits, especialment els referits al calendari i els pagesos. Al senyor Oleguer Solé i Boada pels que fan a temes mariners. Al senyor Emili Mercadé i José que, en un degotar constant, n'ha aportat de força enginyosos. Al senyor Maurice G. Kaplanian pels assolits en l'especialitat del menjar i del beure. A la meva germana Mª Carme Pujol i Vila pels aconseguits de pobles de Catalunya, especialment de la Terra Alta. A la meva amiga Manón Gonzalez del Pino pels facilitats sobre l'etern tema de l'amor. I, finalment, als amics Josep Parés i Girol i M. Dolors Guardis i Balañà que me n'han donat de tota mena.

Torredembarra, a 1 de Març de 1998

Una antiga sentència diu : "No hi ha cap refrany que menteixi". Agafar-ho d'aqueixa manera tan categòrica, seria faltar a la veritat perquè, començant pels refranys que fan referència a les supersticions, i acabant amb els que qualifiquen (o desqualifiquen) amb clau d'humor els pobles i les gents de Catalunya, fets pels propis veïns o per altres de la rodalia a conseqüència d'antigues rivalitats, veurem que gairebé cap d'aquests es poden prendre seriosament. Però és ben cert que, trets els esmentats, els refranys expressen de forma sentenciosa un pensament que, gairebé sempre, cal tenir en compte pel seu contingut didàctic. De vegades ho fan de manera planera i directa, però d'altres, empren formes al·legòriques, la qual cosa fa que puguin tenir diverses interpretacions. Per això cal filar prim a l'hora de llegir-los, perquè, moltes vegades, volen expressar idees molt més fondes que el significat concret de les paraules.

Aquesta obra, que recull exactament 5.010 refranys del nostre país, s'ha confeccionat de manera força exhaustiva, mirant d'integrar tots aquells que he atrapat pel carrer, els quals tenen quasi sempre un regust força localista, i els que he trobat en obra escrita. Respecte a aquests darrers, cal dir que ho he fet en contra de l'advertiment d'algunes editorials sobre la prohibició de reproduir el seu contingut, perquè penso que una cosa com els refranys, que han sorgit de la tradicional saviesa popular, són un patrimoni de tothom i, per tant, el contrari seria, com afirma una dita d'origen castellà, pretendre posar portes al camp.

Vaig engegar aquest treball amb el modest objectiu d'aconseguir recopilar un centenar de refranys dels que corren de boca en boca, però la col·laboració d'amics i coneguts, als quals dono les gràcies, ha fet que aquesta obra tingués, finalment, una magnitud insospitada. El refranyer català, tal com passa en altres, és inesgotable i, per tant, de cap de les maneres es pot considerar aquest recull com a definitiu. Per això voldria engrescar als lectors a fer memòria i els voldria pregar que em donin nota dels que sàpiguen per tal de incloure'ls en el proper tiratge.

La lectura d'aquestes ratlles és força amena, fins i tot per aquelles persones poc o gens avesades a llegir. Començar-lo no obliga a continuar, i també es pot obrir en qualsevol pàgina a l'atzar sense el temor de trobar-se fora de lloc, com passaria en un relat, perquè cada línia és una història comprimida.

Et desitjo, amable lector, que gaudeixis assaborint aquestes pinzellades de saviesa, les quals estan degudament avaluades per haver passat per l'espès sedàs del temps.